Els constitucionalistes pensen que les possibilitats d'evitar la votació del 9-N són remotes

Els constitucionalistes pensen que les possibilitats d'evitar la votació del 9-N són remotes
Els constitucionalistes pensen que les possibilitats d'evitar la votació del 9-N són remotes
Barcelona

Els constitucionalistes pensen que les possibilitats d'evitar la votació del 9-N són remotes

Els constitucionalistes pensen que les possibilitats d'evitar la votació del 9-N són remotes
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Com tot en dret, i especialment en aquest tipus d'actes jurídics, la provisió del Tribunal Constitucional sobre el nou 9-N és interpretable. El que no deixa marge al dubte és la suspensió de tots els actes administratius derivats de la consulta de diumenge i, en aquest sentit, la pàgina web informativa i la campanya institucional estan suspeses. La majoria de constitucionalistes consideren que les possibilitats que té l'Estat d'evitar la votació són remotes, sense violentar la llibertat individual i el dret a manifestació. Sobretot si es té en compte que es tracta d'una provisió, acte judicial molt allunyat de la sentència ferma.

"El que se suspèn són les actuacions de la Generalitat, no les que puguin fer persones o entitats a títol privat", afirma el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona Xavier Arbós. El mateix constitucionalista remarca que "de cap manera se suspèn la llibertat d'expressió o de manifestació, per tant, el que facin o deixin de fer aquestes entitats o persones és perfectament vàlid i lícit".

En tractar-se d'una situació inèdita, algun catedràtic creu que el Constitucional podria optar per una figura mai vista: demanar als jutjats ordinaris que facin complir la provisió dictada fent tancar els edificis oberts, sense necessitat de convocar un ple extraordinari de l'Alt Tribunal.

Pel que fa a una possible imputació per desobediència, si no hi ha cap ordre o mandat del govern, aquest no hi incorreria. En aquest sentit, Abrós apunta que "caldria que primer hi hagués una instrucció concreta d'executar la resolució anterior del TC". Només si desobeís aquest mandat, es podria obrir una via penal contra el president de la Generalitat.

Tot i això, es podria interpretar que -en ser l'autoritat responsable de fer obrir els centres de votació- sí que es podrien demanar explicacions als consellers afectats. Així, els encarregats d'obrir els centres quedarien exempts de responsabilitat en executar instruccions. Però la insistència del govern espanyol a referir-se als funcionaris que voluntàriament s'hi impliquin es pot llegir com una advertència.

VÍDEOS RELACIONATS