Els ciutadans valoren positivament l'euro cinc anys després de la seva entrada en vigor

Al cap de cinc anys de l'entrada en vigor de l'euro a dotze països de la Unió Europea, els ciutadans valoren positivament la circulació de la nova moneda, però també l'acusen de l'augment dels preus. A partir d'ara els eslovens també hi podran dir la seva, després que aquesta mitjanit s'han passat a la moneda única.
Els ciutadans valoren positivament l'euro cinc anys després de la seva entrada en vigor
Madrid

Els ciutadans valoren positivament l'euro cinc anys després de la seva entrada en vigor

Al cap de cinc anys de l'entrada en vigor de l'euro a dotze països de la Unió Europea, els ciutadans valoren positivament la circulació de la nova moneda, però també l'acusen de l'augment dels preus. A partir d'ara els eslovens també hi podran dir la seva, després que aquesta mitjanit s'han passat a la moneda única.
Actualitzat

L'euro ha fet cinc anys com a moneda d'ús corrent -realment va néixer el 1999- amb bona salut i amb una fortalesa envejable, si es compara amb el parent de l'altra banda de l'Atlàntic, el dòlar. Actualment per comprar un euro s'han de pagar més d'1,3 dòlars, un canvi que reflecteix la solvència de la divisa europea i la seva acceptació en els mercats internacionals.

L'euro ha anat escalant posicions a poc a poc -a principis del 2002 cotitzava només a 0,90 dòlars-, i cada cop més països es decanten, ja sigui per motius econòmics o polítics, per reduir el pes de les seves reserves en dòlars i augmentar-les significament en divisa europea.

Més de 305 milions d'europeus d'Alemanya, Holanda, Irlanda, França, Itàlia, Portugal, Àustria, Bèlgica, Finlàndia, Grècia i Luxemburg, a més d'Espanya, van començar a utilitzar la moneda el gener del 2002. Ara són dotze milions més de persones les que fan servir la moneda única, però és gràcies a l'augment demogràfic, perquè no s'ha aconseguit incorporar nous països a l'eurozona -amb l'excepció d'Eslovènia, que s'hi ha afegit amb el nou any.

L'euro ha encarit els preus?

Durant aquests cinc anys els ciutadans s'han acostumat a l'ús de la nova moneda i la majoria la veuen amb bons ulls, però també l'acusen de l'augment dels preus. Aquest punt, però, ha estat negat des del primer moment per les autoritats, i de fet l'índex d'inflació ha pujat molt moderadament des de l'entrada de l'euro.

Però a poc a poc han aparegut estudis per tot Europa que, amb els números a la mà, donen la raó a qui pensa que el canvi a l'euro va provocar, en alguns casos, increments de preus. A Itàlia, com sembla que també a Espanya o França, els preus van pujar sobretot a l'estiu del 2001 i es van moderar cap a finals d'any. Els increments es van donar, sobretot, en els productes que es compren més sovint, i això va reforçar la sensació que el cost de la vida, en general, s'havia disparat.

Un estudi del Banc d'Espanya mostra increments de preus en molts productes, sobretot els que es compren més habitualment. Així, entre el gener i l'abril del 2002, van pujar molt més que la mitjana productes com el paper higiènic, els bolquers o l'entrepà i la cervesa.