Els ciutadans podran fer denúncies anònimes de casos de corrupció

Ho preveu una llei que es debat al Parlament de Catalunya i que vol protegir els que s'atreveixen a denunciar
Els ciutadans podran fer denúncies anònimes de casos de corrupció
Barcelona

Els ciutadans podran fer denúncies anònimes de casos de corrupció

Ho preveu una llei que es debat al Parlament de Catalunya i que vol protegir els que s'atreveixen a denunciar
Redacció Actualitzat

(Pixabay)

Els ciutadans podran fer denúncies anònimes de casos de corrupció. Ho preveu una llei que s'ha començat a tramitar al Parlament de Catalunya i que vol protegir els que s'atreveixen a denunciar.

Dues proposicions

A debat hi ha dues proposicions de llei, les dues amb el mateix objectiu, donar empara legal a qui faci una d'aquestes denúncies. Per una banda hi ha la de Ciutadans, que subscriu aquesta protecció a l'àmbit públic i al funcionariat.

Per l'altra hi ha una proposició de tots els grups, excepte Ciutadans i el PP, que assegura que no hi és perquè no l'han convidat. En aquest cas, s'amplia la protecció als treballadors d'empreses privades que siguin contractades amb l'administració.

També aposta per protegir de manera més específica l'anonimat de les persones que denunciïn.

Protegir l'anonimat

Aquest és un dels punts que més preocupació aixeca, com en el cas de Luis Gonzalo Segura, tinent expulsat de l'exèrcit espanyol. Va denunciar abusos, corrupció i casos d'assetjament sexual i laboral a l'exèrcit.

"Jo no tinc clar si això és positiu o no. No oblidem que estem en un estat de dret i qualsevol persona a qui es denuncia té dret a saber qui l'està denunciant i per què l'està denunciant."

 

El tinent Segura creu que és millor donar la cara i que la llei blindi el lloc de treball i garanteixi suport jurídic i econòmic.

"El que primer vaig patir van ser diferents tancaments. Vaig estar tancat fins a 5 mesos en centres disciplinaris que són com presons."

L'experiència a l'Ajuntament de Barcelona

L'experiència demostra que l'anonimat dispara les denúncies. L'Oficina de Transparència de l'Ajuntament de Barcelona en va rebre 63 el 2016. El 2017 en va començar a acceptar d'anònimes, i la xifra es va disparar fins a les 499. Però, al final, només en va admetre 126.

 

 

Rosa Sánchez, directora d'anàlisi de l'Oficina Transparència Ajuntament Barcelona, destaca que es fixen uns paràmetres molt estrictes per admetre'ls.

"Hi ha d'haver una descripció suficient dels fets, han de tenir criteris objectius de veracitat, s'arxiven les que són falses, notòriament falses."

A la bústia de l'Ajuntament de Barcelona, s'hi entra amb un navegador, el Tor, que no deixa rastre, té un formulari per explicar els fets que es volen denunciar i adjuntar-hi documents. I té l'opció de posar-hi nom i cognoms o deixar-ho en blanc i passar al pas següent.

La llei proposa que totes les institucions tinguin bústies segures com aquesta.

 

Per Simona Levi, activista Xnet, "la ciutadania ha de poder denunciar abusos amb totes les garanties de no rebre represàlies, perquè això és el mínim que podem demanar a una democràcia".

TEMES:
Corrupció

VÍDEOS RELACIONATS