Els catalans supervivents al naufragi expliquen els moments d'incertesa viscuts
Els catalans que han sobreviscut al naufragi del creuer "Costa Concordia" davant de l'illa italiana de Giglio han coincidit a explicar que des del vaixell els van dir al principi que hi havia un problema elèctric i que la situació estava sota control. Al cap d'una estona, ja van veure que no era així i, tot i que alguns van poder sortir del vaixell abans dels moments de pànic que van viure molts passatgers, sí que van patir la incertesa de la situació.
RedaccióActualitzat
Entre els més de 3.000 passatgers, 177 eren espanyols i catalans. Un d'ells és Jordi Tomàs, de Tarragona, que ha explicat a "Els matins" de TV3 que ell i la seva dona sopaven al restaurant quan el "Concordia" va xocar contra les roques. "Semblava que fos una onada, però automàticament van dir per l'altaveu que no passava res, que era un problema d'uns generadors elèctrics, i que tranquils", ha explicat. Quan van veure que els mateixos treballadors es posaven armilles salvavides, van entendre que sí que hi havia un problema.
"Les armilles les vam trobar com vam poder. A la meva dona, un treballador es va treure la que portava i l'hi va donar", ha afegit, al mateix temps que ha remarcat que "les persones que més ens van ajudar van ser les que tenien menys responsabilitat. I les que en tenien, per dir-ho fàcil, van fotre el camp".
També sopaven en el moment dels fets el matrimoni format per Jesús Riera i Maria Antònia Almirall, que viatjaven amb la seva néta Alba. "Sort que vam tenir molta serenitat i vam ser dels primers de sortir, tots aquell crits i angoixa que van venir, ho hem vist per les notícies", destaca ella. El seu marit també ha subratllat la "gran serenitat dels cambrers" quan els passatgers veien que allò "no era normal" perquè "ja notaves que el barco s'inclinava i tot queia". Ella, que tenia l'experiència d'haver estat en quatre creuers, va anar a buscar els salvavides, l'anorac de la nena, alguna jaqueta i el mòbil. A la nena, quan li van donar l'alarma, "li vam explicar que pujaria a una barca petita" per tranquil·litzar-la.
Un dels supervivents que van patir l'actitud negliglent de part de la tripulació va ser Joan Belzunces. En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio," ha afirmat que en el moment en què el vaixell estava escorat, el capità els va fer anar a la cabina en lloc d'enviar-los a coberta per agafar els bots salvavides. Per si no fos poc, després d'anar a buscar el salvavides, va anar cap a la cabina del seu sogre i allà es va trobar l'escena: "Vaig demanar-ne la clau al majordom d'aquella àrea. I no només no em va voler obrir, sinó que em va intentar agafar els meus salvavides. Me'ls va intentar robar. No et fan falta, dóna-me'ls", em va dir.
Rosa Codina, veïna de Mataró i apassionada dels creuers -n'ha fet cinc o sis-, ha assenyalat a l'agència ACN que, quan van embarcar, no els van fer cap simulacre d'evacuació, que és habitual en aquesta mena de viatges. "La sensació era de pànic. Jo demanava ajuda a la tripulació del vaixell, però ells només volien salvar la seva vida. No ajudaven ningú", relata. El moment més crític de l'evacuació va ser, per ella, el moment d'abandonar el bot salvavides on havia pujat perquè superava la capacitat de passatge que era capaç de suportar. "Els homes anaven a bufetades", diu. Superada l'experiència, les seves preferències han canviat radicalment: "Els creuers eren la meva vida, però ara no crec que pugi tornar a pujar ni a una zòdiac."
