Els castells, patrimoni de la humanitat

Els castells, patrimoni de la humanitat

Els castells, patrimoni de la humanitat

Imatge d'un castell

Imatge d'un castell

La UNESCO és a punt d'incloure els castells en el seu llistat de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda d'aquest patrimoni es reuneix, a partir del dia 15 d'aquest mes de novembre, a Nairobi, a Kènia, per analitzar totes les candidatures que han superat el procés de selecció previ, entre aquestes la dels castells. De fet, haver superat tot el procés de selecció ja es considera una garantia d'èxit i, en aquest sentit, seria una sorpresa que fregaria l'anomalia que, a última hora, els castells no aconseguissin la declaració. I més després que fonts pròximes al Centre UNESCO de Catalunya hagin confirmat a l'informatiu casteller "3Rondes", de Catalunya Informació, que la candidatura dels castells tindrà el vistiplau a Nairobi.

Així doncs, ara només cal esperar. Esperar què? La inclusió dels castells a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat no suposarà que les colles castelleres rebin un premi en forma d'aportació econòmica. Es tracta, que no és poc, d'aconseguir un reconeixement internacional per a l'activitat castellera, una distinció que n'augmenti el prestigi i n'escampi el coneixement, i més ara que els castells s'han començat a exportar, i a països com Xile, la Xina o el Brasil s'hi han començat a formar colles. Però no només servirà per prestigiar-los a la resta del món; també a Catalunya i les Illes, que actualment és l'hàbitat natural casteller. Perquè, desenganyem-nos-en, al nostre país, on ja fa més de dos-cents anys que es fan torres humanes com les que avui anomenem castells, encara hi ha moltíssimes persones que les veuen com un fet rar i que els és aliè, o bé no les veuen de cap manera perquè no en tenen coneixement. Per als que tenim una relació estreta amb el món casteller sembla estrany, però és així. Per tant, si els castells aconsegueixen la distinció de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i els mitjans de comunicació ens encarreguem d'informar-ne, de fer-ho saber, és d'esperar que, per a la immensa majoria de la població, acabin sent un element més quotidià.

Tampoc no se'ns ha d'escapar que aquesta declaració pot ajudar a esvair les andanades de demagògia que, especialment coincidint amb la prohibició de les "corrides de toros" a Catalunya, s'han desfermat contra els castells des d'àmbits de la dreta nacionalista espanyola. Uns arguments que, per la seva absoluta inconsistència intel·lectual, no cal repetir ara, però que ajuden a escampar una imatge negativa dels castells, també a Catalunya. En canvi, la declaració de la UNESCO confirma que el fet distingit atresora uns valors peculiars, però alhora d'interès universal, i que, per tant, cal conservar.

No podem dir que pel món casteller hi haurà un abans i un després si finalment la UNESCO se'l fa seu, però sí que podem afirmar que, com que per l'activitat castellera el reconeixement social encara evidencia una certa fragilitat, la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat sumarà. Per tant, serà molt benvinguda.