Els CAPs extremen el control de les baixes laborals amb assessors

El que era habitual fins ara, que un metge cregués en la bona fe del pacient i, per exemple, li firmés baixes amb data anterior a la visita, ha començat a canviar.
Els CAPs extremen el control de les baixes laborals amb assessors
Esplugues de Llobregat

Els CAPs extremen el control de les baixes laborals amb assessors

El que era habitual fins ara, que un metge cregués en la bona fe del pacient i, per exemple, li firmés baixes amb data anterior a la visita, ha començat a canviar.
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Els controls administratius per obtenir baixes laborals s'han endurit arran de la crisi. El govern espanyol ha imposat nous requisits per extremar la vigilància contra el frau i també s'ha imposat per reial decret una reducció substancial del sou dels treballadors públics en cas de malaltia. Davant d'aquesta nova situació, els CAPs s'han dotat d'una nova figura, la d'assessor de baixes laborals, que té per objectiu millorar la gestió d'aquestes baixes. L'assessor, que fa d'enllaç amb l'Administració, té per objectiu resoldre els dubtes que puguin tenir pacients i metges i vetllar pel compliment de la normativa. I és que quan un metge firma una baixa, està fent molt més que un acte mèdic.

Els metges de primària que treballen en els CAPs estan preparats per atendre qüestions assistencials, però en canvi, la seva formació atén poc o gens a les qüestions administratives i de normativa laboral. Fins ara el que era habitual era creure en la bona fe del pacient, i, per exemple, que el metge li firmés baixes amb data anterior a la visita, encara que no l'hagués vist, sense pensar que, en cas de frau, aquesta firma podria tenir repercussions judicials.

És el que explica Miquel Molina, que treballa com a referent en incapacitats temporals en un CAP: "És com se solia fer sempre, fins que la societat canvia, ara els empresaris i les mútues laborals hi estan més a sobre. Això comporta que cal tornar una altra vegada al CAP, i que si hi ha una normativa i una legislació, el professional sanitari ha de complir-la fil per randa".

D'assessors com ell ara en tenen el 87% dels centres d'atenció primària, però l'objectiu és que s'arribi a tots.

El govern espanyol va anunciar el mes de maig passat que enduriria el control sobre les baixes mèdiques. Però per millorar la seva gestió i alleugerir la burocràcia, des de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques s'han fet propostes que ja recull un esborrany de reial decret pendent de tirar endavant. Un dels punts que recull, per exemple, és agilitzar les altes en determinades malalties.

Segons Xavier Gomila, cap d'àrea de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, el que es proposa és que el metge pugui fer amb una primera visita fer la baixa i l'alta en determinades malalties o lesions i que el pacient no hagi d'anar cada setmana a buscar el paper de confirmació. Segons el metge, "aquesta periodicitat setmanal no és més que una reminiscència de quan la gent anava a cobrar la setmanada".

S'arrosseguen, per tant, moltes inèrcies que caldria superar. i més tenint en compte el gran volum que mouen les baixes. A Catalunya aproximadament se'n formen un milió a l'any. Al conjunt de l'Estat, segons dades actuals, la gestió de les altes i les baixes laborals suposa un terç de les visites als CAPs.

L'any passat les baixes laborals van baixar un 7,5% i també se'n va escurçar la durada, que van passar a ser 2,5 dies menys de mitjana.

VÍDEOS RELACIONATS