Els Bombers reprenen les tasques d'extinció de l'incendi de la Guingueta d'Àneu que ja ha cremat 440 hectàrees

Els Bombers reprenen les tasques d'extinció de l'incendi de la Guingueta d'Àneu que ja ha cremat 440 hectàrees

Els Bombers reprenen les tasques d'extinció de l'incendi de la Guingueta d'Àneu que ja ha cremat 440 hectàrees

ACN Cerbi.-Els Bombers de la Generalitat segueixen treballant, per cinquè dia consecutiu, en les tasques d'extinció de l'incendi que, des del passat dissabte, crema al municipi de la Guingueta d'Àneu, a la muntanya de Cerbi (Pallars Sobirà). L'incendi afecta vegetació de pastures en una zona d'alta muntanya situada a més de 2.500m d'alçada. Segons les darreres estimacions provisionals realitzades per part del Cos d'Agents Rurals, l'incendi hauria cremat unes 440 hectàrees de pastures i matollar. Un total de 104 hectàrees afectades formen part del Parc natural de l'Alt Pirineu. En el dispositiu d'extinció hi continuen treballant cinc mitjans aeris, 19 dotacions terrestres i una cinquantena d'efectius dels Bombers de la Generalitat.

El personal que treballa a l'incendi és personal del GRAF (Grup d'Actuacions Forestals) i dels EPAF (Equip de Prevenció Activa Forestal). A més, també compten amb 2 vehicles d'aigua, 17 vehicles lleugers, tres helicòpters i dos avions de vigilància i atac. Els mitjans aeris donen suport als efectius terrestres fent el trasllat de personal, així com també descàrregues d'aigua en els punts que continuen actius del perímetre. Durant la nit, el perímetre de l'incendi s'ha mantingut força estable, i, únicament ha fet una petita evolució en el flanc esquerre. És precisament en aquesta zona on estan situats els efectius dels Bombers, treballant amb eines manuals i foc tècnic, per tal d'aturar la propagació de l'incendi cap al coll de Cerbi i evitar, així, que s'obri. Pel què fa al flanc dret, queden algunes fumeroles que s'aniran apagant amb descàrregues dels mitjans aeris.La zona cremada es tracta bàsicament de zones de pastures i matollar però una part d'aquesta superfície es tracta d'habitat de sargantana pallaresa, espècie endèmica del Pirineus centro-oriental que fou descoberta el 1994. Una de les seves principals amenaces és la destrucció del seu hàbitat. La zona de matollar es regenerarà i hi haurà pastura. Les zones amb més pendent cremades poden afavorit l'erosió del sol i poden afavorir les allaus.