Els blogs marroquins reaccionen al discurs del rei amb esperança i exigència

Els usuaris d'internet marroquins han fet servir la xarxa per reaccionar al discurs del seu rei. Predomina l'esperança, però els elogis al monarca també van acompanyats d'un missatge clar, sobretot d'aquells que van prendre posicions davant les protestes del 20 de febrer. Se'l creuen però ho volen veure.
Els blogs marroquins reaccionen al discurs del rei amb esperança i exigència
janquim

Els blogs marroquins reaccionen al discurs del rei amb esperança i exigència

Els usuaris d'internet marroquins han fet servir la xarxa per reaccionar al discurs del seu rei. Predomina l'esperança, però els elogis al monarca també van acompanyats d'un missatge clar, sobretot d'aquells que van prendre posicions davant les protestes del 20 de febrer. Se'l creuen però ho volen veure.
Larbi, un bloguista popular, felicita el rei i li diu que passarà a la història com el gran monarca del segle XXI.

També felicita tots els que han lluitat per la democràcia, des dels que van obtenir la independència del país fins als que van organitzar les manifestacions del 20 de febrer. Posant-se del costat dels manifestants, reacciona molt favorablement al discurs de Mohamed VI i afirma: "El rei ho va dir tot. Ara està tot per fer".

Un altre autor, més escèptic, anuncia que esperarà a veure què passa peró admet també que el rei ha fet un pas notable.

És fàcil resseguir les opinions que s'expressen, perquè al país hi ha molts blogs amb força seguidors i una xarxa els agrega. L'aposta dels bloguistes per la reforma ja era clara, com va explicar aquest mitjà.

Article 28

El to de respecte es manté. Però amb exigència. Un bloguista que rellegeix el discurs comença per declarar que espera dels canvis la supressió de l'article 28, el mateix que li fa córrer el risc d'anar a la garjola si es mostra crític amb el cap d'Estat.

Però tot seguit, sense embuts, critica uns quants aspectes de les reformes anunciades i reclama que el text de la nova constitució reconegui l'oficialitat de la llengua amazic (dels berbers) i que no hi hagi cap repressió per a aquells que es manifesten.

En el seu apunt, després de comentar que de tota manera li sembla un pas molt important, assegura que el moviment del 20 de febrer continuarà lluitant fins a la consecució d'una democràcia plena al Marroc, de manera que es pot interpretar com un avís al fill de Hassan II perquè no s'oblidi d'aquestes manifestacions de protesta. És més: li critica que no reconegués que el moviment ciutadà ha contribuït a accelerar el procés, tot i que el va esmentar indirectament quan es va referir a la legitimitat de les aspiracions de la ciutadania.

El discurs, per tant, no ha deixat indiferents els usuaris d'internet en un país on l'hàbit d'escriure blogs i participar al Twitter és més elevat que en altres estats veïns. Al Twitter, el discurs va ser molt comentat, amb l'etiqueta #khitab. Els centenars de missatges subratllaven sobretot les dues promeses centrals: constitució democràtica i regionalització. Es pot veure a YouTube, és clar, com ja han fet milers de persones. El missatge videogràfic arriba per internet als ciutadans dels altres països àrabs.

Carta a tu

Hi ha un cert orgull per la via marroquina, en contrast amb la situació encara violenta d'Egipte i el conflicte bèl·lic de Líbia. Ho expressa aquest blog quan es refereix a la "primavera marroquina" o aquest, que posa l'accent en el caràcter pacífic del canvi.

Una satisfacció que es barreja amb admiració en un text titulat: "El rei fa la revolució".

Des de Casablanca, un ciutadà que repeteix que no és ningú més que un altre anònim "súbdit", escriu una llarga carta al rei.

Comença per dir-li amb claredat que ja no creia en ell i acaba per dir-li que per primer cop l'ha emocionat i s'ofereix per fer seves les seves paraules, preses com a llei. És només una mostra d'una reacció en què l'aspiració d'un país democràtic es troba al costat d'un règim basat en l'autoritat quasi absoluta de la corona. En comptes d'expressar ràbia pel passat, el que hi ha és un desig enorme de conviure amb aquest rei hereu del Profeta sota una altra forma de govern. Potser sí que el Marroc trobi la via que assenyali el camí als altres països àrabs amb un cap d'Estat autoritari.

De moment, l'única certesa és que si la reacció a la xarxa indica alguna cosa, l'observador percep una emoció estranya, plena d'esperança però també farcida d'exigència, perquè el rei tingui clar que els ciutadans li faran costat però que volen que el canvi sigui de debò.

NOTÍCIES RELACIONADES