Els barris de muntanya de Barcelona reclamen tenir veu pròpia en el futur del parc de Collserola
La serra de Collserola és un gran parc natural enmig de la zona més poblada de Catalunya, amb més de 8.000 hectàrees. És una realitat complexa, amb un territori que pertany a nou municipis, i una pressió urbanística molt forta.
A dins i en l'entorn immediat del parc hi ha zones urbanitzades amb milers d'habitatges, i molts barris que tenen problemes i mancances relacionats amb la complexa topografia dels llocs on estan enclavats. Només a la ciutat de Barcelona hi ha 22 barris de muntanya, i ara s'ha creat una coordinadora que vol cridar l'atenció sobre l'existència d'aquests nuclis, una realitat poc coneguda, i els problemes que la majoria comparteixen, com les afectacions que des de fa trenta anys pesen sobre moltes cases, o la falta de serveis.
A les Planes de Vallvidrera, un barri de Barcelona al mig de la serra de Collserola, hi ha un miler de cases, moltes d'autoconstrucció, en tres nuclis amb una urbanització desordenada. El 1980 es va fer un pla parcial d'actuació urbanística, i un centenar d'habitatges en van quedar afectats i fora de normativa. Quan, fa cinc anys, es va crear el Parc Natural de la Serra de Collserola, va incorporar diverses situacions, com la del carrer Nebuloses, on la meitat de les cases han quedat a dins del parc.
Hortènsia Duran, de l'Associació de Veïns amb Afectacions Urbanístiques de les Planes, explica que "el límit del parc passa just pel mig del carrer, de manera que aquestes cases que tenen una antiguitat de més de 50 anys en queden afectades, mentre que les que hi ha al davant no ho estan, i, a més, s'hi està construint activament. L'altra banda del carrer és edificable i s'hi poden aixecar edificis. El que pretenem és no que això sigui una edificació salvatge, no especular amb les cases, sinó mantenir-les. Nosaltres seríem, diguem-ne, els porters del parc".
Els afectats demanen la desafectació dels habitatges consolidats, tant a dins com en l'entorn immediat del parc, que es permeti fer les obres de rehabilitació que les cases requereixen i que es modifiquin els límits del parc per reflectir la realitat urbanística d'aquests barris.
Als barris de muntanya a Barcelona, en contacte directe amb el parc de Collserola, hi ha realitats molts diverses. Des de les torres de luxe de Pedralbes fins a les cases d'autoconstrucció de barris com Torre Baró o la Font del Gos, amb greus mancances urbanístiques. Molts comparteixen problemes, com ara l'afectació de les cases, que genera precarietat, l'aïllament o la falta de transport públic o de comerços. I vulnerabilitat davant els incendis, com el que va cremar fa poques setmanes darrere el barri de la Font del Gos o Cal Notari. Els veïns denuncien la insuficiència dels sistemes per fer front al foc.
Els barris de muntanya han format un grup de treball per coordinar-se. Reclamen que es reconeguin els drets adquirits a l'habitatge, i que es millorin la urbanització, els serveis bàsics com l'assistència sanitària o el transport. I, alhora, que es protegeixi la integritat del parc, sotmès a una forta pressió urbanística per la construcció de promocions privades i també equipaments públics.
En la coordinadora hi participen col·lectius com la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, que fa quinze anys que denuncia la pressió urbanística que pateix el parc. Per Josep Moner, "tenim espais de Collserola que tenen un contacte interessant amb Barcelona. I, en canvi, tenim espais desordenats urbanísticament, les grues ja hi tornen a ser. La ciutat s'ha enfilat fins a la ratlla del parc natural. Estan en el pitjor dels llocs possibles, responen només a maniobres especulatives, una activitat lucrativa que privatitza un bé públic. S'han comès molts excessos urbanístics, fins i tot amb processos de corrupció, de falta de transparència, i això és el que s'ha d'acabar".
Els barris de muntanya rebutgen l'avanç del Pla Especial de Protecció del Parc Natural de Collserola (PEPNat) que han presentat els organismes gestors del parc. Demanen que es torni a redactar, amb més diàleg i participació de les entitats, i reclamen una interlocució directa amb l'Ajuntament de Barcelona.
El consistori es vol reunir amb la coordinadora dels barris de muntanya per escoltar les seves peticions, i accepta que cal un canvi de model en la relació de la ciutat amb la muntanya. Per Janet Sanz, quarta tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, "el parc de Collserola no es pot convertir en un parc urbà. És un parc natural de tot el país, i cal que la ciutat en pugui fer ús i gaudi, però sempre respectant que és un parc natural i que ha de tenir uns límits, també".
Pel que fa a l'avanç del PEPNat, Janet Sanz creu que cal millorar la participació de les entitats: "Fins ara s'havia desenvolupat una proposta de norma que no havia comptat amb tot el debat que les mateixes entitats o que els veïns fa molt temps que estan desenvolupant. La voluntat del nou govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, com de la ciutat de Barcelona, ha d'anar en la direcció de posar les coses al seu lloc, obrir el debat i incorporar aquestes demandes. I, per tant, estem disposats a estudiar aquestes qüestions, i a aturar també el trasllat de l'avantprojecte al projecte per incorporar-hi tota la participació real que no s'ha fet en el procés inicial."
L'Ajuntament considera que el pla especial ha de buscar un equilibri; que cal frenar la ingerència de la ciutat al parc de Collserola i que, al contrari, el parc ha de baixar cap a la ciutat en forma de verd urbà.
