Els assaltants es fan forts a la planta de gas amb ostatges a dins, mentre que l'exèrcit algerià dóna per acabada l'operació

Encara no se sap quantes persones han sobreviscut a l'operació per alliberar els ostatges ni quantes queden dins el complex. Però, tot i el ball de xifres, hi hauria trenta ostatges morts, set d'estrangers. Els segrestadors amenacen amb més operacions i adverteixen els algerians que no treballin per les companyies estrangeres instal·lades al país.
Els assaltants es fan forts a la planta de gas amb ostatges a dins, mentre que l'exèrcit algerià dóna per acabada l'operació
Alger

Els assaltants es fan forts a la planta de gas amb ostatges a dins, mentre que l'exèrcit algerià dóna per acabada l'operació

Encara no se sap quantes persones han sobreviscut a l'operació per alliberar els ostatges ni quantes queden dins el complex. Però, tot i el ball de xifres, hi hauria trenta ostatges morts, set d'estrangers. Els segrestadors amenacen amb més operacions i adverteixen els algerians que no treballin per les companyies estrangeres instal·lades al país.
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Tot i que a les 10 del vespre d'ahir, dijous, les forces especials de l'exèrcit algerià van donar per acabada l'operació per alliberar els ostatges segrestats en una planta de gas al centre est d'Algèria, l'operació no s'ha acabat i els tancs algerians encara envolten la base. Segons l'agència algeriana APS, els assaltants s'haurien fet forts en una part del complex gasístic de Tigantourine i hi retenen "un nombre indeterminat" d'ostatges, entre ells set estrangers, segons l'agència mauritana ANI: tres de belgues, dos de nord-americans, un de britànic i un de japonès.

La mateixa agència mauritana recull les advertències del portaveu dels segrestadors, que ha amenaçat de fer més operacions com aquesta, i han advertit els algerians que no treballin per les companyies estrangeres instal·lades al país.  

En qualsevol cas, encara no se sap quantes persones queden dins el complex ni quantes han sobreviscut a l'operació per alliberar els ostatges. Però, tot i el ball de xifres, tots els governs afectats pel segrest temen el pitjor. L'últim balanç proporcionat per fonts militars algerianes, segons publica l'agència de notícies Reuters, és de trenta ostatges morts, dels quals set són estrangers: entre ells, dos japonesos, dos britànics i un francès. Durant l'assalt també haurien mort onze terroristes, entre ells el cap del comando, Abou al-Baraa. Les seves nacionalitats: dos d'algerians, tres d'egipcis, dos de tunisians, dos de libis, un de malià i fins i tot un de francès.

El govern d'Alger, però, encara no ha donat xifres oficials, excepte la de l'alliberament de sis-cents treballadors algerians i de quatre ostatges estrangers: un de francès, dos d'escocesos i un de kenià. Alguns treballadors estrangers del complex també haurien aconseguit fugir.

L'aviació i la infanteria van fer quatre intents d'alliberar el complex. En una d'aquestes accions, l'aviació va bombardejar els vehicles amb els quals els segrestadors intentaven sortir de la base amb un grup d'ostatges.

Malestar entre els països d'origen d'alguns ostatges

Les reaccions internacionals a l'assalt no s'han fet esperar. L'operació algeriana ha generat malestar i moltes crítiques en els governs dels països d'origen dels ostatges, pel seu cost en vides innocents i per no haver-ne estat informats a l'avançada. El Regne Unit i Noruega han estat alguns dels països més crítics amb aquesta falta d'informació.

El Japó ha convocat l'ambaixador algerià i el primer ministre ha escurçat la gira que feia per l'Àsia i les Filipines han informat de l'evacuació de més d'una trentena dels seus ciutadans. El president francès, François Hollande, ha demanat, per la seva banda, "fer confiança a les autoritats algerianes" i els Estats Units han manifestat la seva "inquietud" i han anunciat que demanaran aclariments al govern algerià. Fonts de l'administració nord-americana han explicat que els Estats Units havien desplegat un avió teledirigit de vigilància sobre la planta de gas d'Algèria, sense donar-ne més detalls.

Algèria no accepta cedir al xantatge

Abans de l'acció militar, Algèria ja havia advertit que excloïa tota negociació amb els segrestadors, que exigeixen que es posi fi a la missió internacional a Mali i s'alliberin islamistes empresonats. En aquests sentit, Algèria assegurava que no acceptaria cap xantatge que suposi un canvi de política contra el terrorisme.

En declaracions a un diari algerià, el ministre de l'Interior ha assegurat que el grup terrorista que ha perpetrat aquesta acció procedia de Líbia i ha acusat directament Mokhtar Belmokhtar d'organitzar-la i les autoritats líbies d'estar-hi al darrere. El govern algerià ha afirmat que en "nombroses ocasions" havien expressat a les autoritats líbies "la seva por" i els havien sol·licitat "desenes de cops" que asseguressin la seva frontera.

Sigui com sigui, tot plegat és molt confús sobre l'operació per alliberar els centenars de treballadors algerians i estrangers que van ser presos com a ostatges dimecres per un grup jihadista vinculat a Al-Qaeda que es fa dir "els que firmen amb sang". La planta l'exploten l'empresa estatal algeriana Sonatrach, la britànica BP i la noruega Statoil.

VÍDEOS RELACIONATS