Els arqueòlegs troben un nou esquelet de bòvid de fa 3 milions d'anys al jaciment del Camp dels Ninots
ACN Caldes de Malavella .-Els arqueòlegs han trobat un nou esquelet de bòvid de fa 3,1 milions d'anys, el setzè descobert fins ara, al jaciment del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella (Selva). L'exemplar conserva tots els ossos (més de 200) i s'ha trobat a uns 2 metres i mig de profunditat. La troballa evidencia la riquesa d'aquest jaciment del pliocè i el situa en importància al mateix nivell d'altres de la prehistòria (com els de Messel i Eikfield a Alemanya). Els arqueòlegs responsables de l'excavació, Gerard Campeny i Bruno Gómez, expliquen que la descoberta dels bòvids ha permès aprofundir en l'estudi de la vida d'aquesta espècie i descobrir que, al contrari del què es pensava fins ara, les banyes no eren un tret distintiu dels mascles, perquè les femelles també en tenien. A més dels animals, els estrats geològics del Camp dels Ninots també permeten estudiar com va ser el pas del clima subtropical al mediterrani.
El subsòl del jaciment del Camp dels Ninots continua desvetllant secrets de la prehistòria. La catorzena campanya d'excavacions ha posat al descobert un nou esquelet de bòvid de fa 3,1 milions d'anys amb connexió anatòmica (és a dir, que conserva tots els ossos). Pertany a l'espècie Parabos o Alephis tigneresi i s'ha trobat a uns 2 metres i mig de profunditat.Els arqueòlegs expliquen que aquest bòvid pesaria uns 500 quilos i que des del cap fins a les potes mesuraria uns 1,80 metres. És una mica més petit dels altres quinze que s'han desenterrat fins ara al jaciment, però la seva descoberta ha permès descobrir trets anatòmics de l'espècie i aprofundir en la manera com vivien."Fins ara, pels estudis fets a l'Àfrica, es creia que aquests bòvids vivien en grups reduïts, formats per un mascle dominant i quatre o cinc femelles", explica un dels responsables de l'excavació, Bruno Gómez. Però amb els esquelets que es porten desenterrats al jaciment gironí, s'evidencia que l'espècie vivia en grups més nombrosos. "Possiblement, hi convivien fins a 20 ó 30 animals", concreta l'arqueòleg. A més, els setze bòvids desenterrats fins ara també han posat de relleu que, al contrari d'allò que es creia, les banyes no eren un tret distintiu dels mascles. "Les femelles també en tenien, perquè seria molta casualitat que tots els exemplars que hem localitzat fins ara fossin mascles", precisa l'altre codirector de les excavacions, Gerard Campeny.A partir d'aquesta tarda, l'equip d'arqueòlegs extraurà l'esquelet del subsòl on fa 3,1 milions d'anys que hi descansa. Serà una tasca minuciosa, que durarà uns deu dies, perquè el bòvid té més de 200 ossos. Es posaran en unes planxes d'escuma, que es traslladaran al laboratori de restauració que hi ha a Caldes mateix. Des d'aquí, es portaran a la seu de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), amb seu a Tarragona, que és el centre que des del 2003 impulsa les excavacions.Importància internacionalEl Camp dels Ninots és prolífic en la història del pliocè superior. Ho evidencien les troballes fetes fins ara al jaciment, que té 275.000 metres quadrats i una profunditat de fins a 85 metres (de moment, però, només se n'excaven els estrats superiors, que poden arribar a uns 10 metres de fondària).Als setze bòvids descoberts fins ara, s'hi sumen també cinc esquelets complerts de tapir i quatre de rinoceronts. Apart, al llarg de les successives campanyes també s'han trobat restes vegetals fòssils, petits vertebrats o closques de tortugues, entre d'altres.Gerard Campeny explica que "des del punt de vista científic" el jaciment és únic. "A Europa, d'aquest període, els que hi ha es podrien comptar amb els dits de la mà", precisa l'arqueòleg. El Camp dels Ninots està declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) des del 2015, però Campeny assegura que la seva importància traspassa fronteres.L'arqueòleg afirma que jaciment es pot "equiparar" amb d'altres de la prehistòria que ja són Patrimoni de la Humanitat. En concret, els de Messel i Ekfield, situats a Alemanya i que, en aquest cas, es remunten a ple eocè (un període de la prehistòria situat entre 50 i 40 milions d'anys enrere).Un llac prehistòricAllò que ha permès conservar tan bé els esquelets és, precisament, la geologia que fa 3,1 milions d'anys enrere hi havia en aquest paratge de Caldes de Malavella. Aleshores, la zona era un llac que havia nascut al cràter d'un antic volcà. L'aigua atreia els animals, que hi anaven a beure."Hi va haver un fenomen catastròfic, però, que va fer que es morissin", concreta Gómez. Tot i no saber-ho del cert, els arqueòlegs creuen que les espècies es van intoxicar per les emanacions gasoses que van sortir de la falla del volcà. Aquells animals que hi havia arran d'aigua van caure al llac, es van enfonsar i els llots van preservar-ne els esquelets intactes.Canvi climàticApart de tots els esquelets d'animals del pliocè que preserva el jaciment, el Camp dels Ninots també té una altra importància científica. Permet estudiar com va néixer el clima mediterrani d'avui dia. Al pliocè superior, el que hi havia a la zona era un clima subtropical. I ara, gràcies a l'estudi dels fòssils, els arqueòlegs de l'IPHES confien entendre com va ser aquest canvi. "El pliocè és un període molt interessant des del punt de vista climàtic, perquè és quan comença a aparèixer el clima mediterrani", precisa Campeny. I hi afegeix: "Just després que el llac s'assequés, el clima va canviar i van aparèixer les estacions, les glaciacions, etc. Per tant, l'estudi dels diferents estrats ens ajudarà a entendre com es va produir aquest canvi".
