Els aliats continuaran la seva missió a Líbia fins que Gaddafi no afluixi
La coalició internacional continuarà bombardejant l'exèrcit de Moammar al-Gaddafi fins que el coronel deixi de disparar contra civils. La cimera sobre Líbia, que s'ha fet a Londres, ha demanat un alto el foc immediat. En la roda de premsa final, el ministre d'Afers Estrangers britànic, William Hague, ha deixat clar que la coalició internacional seguirà operant a Líbia fins que es compleixin dues condicions: un alto el foc immediat i la protecció de civils. La ministra d'Afers Estrangers espanyola, Trinidad Jiménez, aposta per facilitar el procés perquè Gaddafi abandoni Líbia i deixi el poder.
L'aliança de països que van impulsar la intervenció militar a Líbia ha acordat en la seva primera reunió, celebrada a Londres, crear un grup de contacte permanent que analitzi l'evolució de la situació al país nord-africà. La cap de la diplomàcia nord-americana, Hillary Clinton, ha anunciat al final de la reunió que, ara, hi ha tres prioritats: l'ajuda humanitària, aïllar Gaddafi i donar suport a la insurgència líbia perquè faci realitat els seus propòsits.
Els Estats Units diuen que si cal proporcionar armes als rebels s'haurà de fer sota una nova resolució de l'ONU. Tots els participants, de forma "unànime", han refermat que Gaddafi ha de marxar i que els libis han de decidir la seva pròpia forma de govern.
La ministra d'Afers Estrangers espanyola, Trinidad Jiménez, ha apostat per "facilitar les coses" perquè el coronel Moammar al-Gaddafi abandoni Líbia i deixi el poder. Aquesta seria la "millor manera" de començar un procés de "reconciliació nacional" al país magrebí, ha afegit.
Jiménez considera que una sortida del país de Gaddafi no és "incompatible" amb el fet que sigui jutjat pel Tribunal Penal Internacional si finalment es presenta una acusació contra ell. La cap de la diplomàcia espanyola ha indicat que Espanya ha reconegut "de facto" el Consell Nacional de Transició libi, amb el qual manté contactes gairebé "diàriament", tot i que ha advertit que en el futur procés de transició libi hi haurà d'haver altres actors.
De la seva banda, el primer ministre britànic, David Cameron, ha insistit que cal pal·liar les necessitats d'ajuda humanitària que té la població líbia i ha fet incís en les necessitats posteriors que tindrà el país per reconstruir les seves infraestructures.
El primer ministre qatarià, també present a la compareixença, ha dit que només la marxa de Gaddafi aturarà aquest bany de sang.
A la conferència hi han participat una trentena de ministres d'Afers Estrangers dels països que formen part de la coalició internacional, la Lliga Àrab, la Unió Africana i la mateixa OTAN.
L'oposició presenta a Londres la seva visió de Líbia després de Gaddafi
Representants de l'oposició líbia, organitzada en el Consell Nacional de Transició, han presentat a Londres la seva visió d'un futur "democràtic" després de l'enderrocament del règim del coronel Moammar al-Gaddafi. Una delegació del Consell ha estat a Londres amb motiu de la conferència internacional sobre el país nord-africà i el cap d'aquesta missió, l'enviat especial Mahmud Jabril, s'ha reunit amb el primer ministre britànic, David Cameron.
El Consell ha fet públic un comunicat titulat "Visió per a una Líbia democràtica", en què expressa el seu compromís, després de la caiguda del règim "il·legal" de Gaddafi, de crear una "societat civil que reconegui el pluralisme intel·lectual i polític" i permeti "una transició pacífica mitjançant institucions legals i el recurs a les urnes". Tot això es farà "d'acord amb una Constitució nacional elaborada pel poble i amb el suport d'un referèndum", han assegurat els representants del Consell.
La futura Constitució "garantirà a tots els ciutadans libis, a partir de l'edat que estableixi la llei, el dret a votar en eleccions lliures i justes, parlamentàries i presidencials, així com el de presentar-se a càrrecs polítics", segons el document. "Garantirà i respectarà la llibertat d'expressió en els mitjans, les protestes pacífiques, les manifestacions (...) d'acord amb la Constitució i les lleis de manera que protegeixin la seguretat pública i la pau social".
Segons el Consell, la futura Constitució clarificarà els drets i les obligacions dels ciutadans de manera transparent i "separarà i buscarà l'equilibri entre els poders legislatiu, executiu i judicial". L'oposició a Gaddafi es compromet així mateix "sense reserves" a formar "organitzacions polítiques i institucions civils, inclosos els partits polítics, organitzacions populars, sindicats, societats i altres associacions civils i pacífiques".
L'economia de la nació, assenyala el Consell, "s'utilitzarà en benefici del poble libi mitjançant la creació d'institucions econòmiques efectives per eradicar la pobresa i l'atur, i es treballarà per a la consecució d'una societat sana, un entorn verd i una economia pròspera".
El futur "estat constitucional civil" que proposa l'oposició a Gaddafi "respectarà la santedat de la doctrina religiosa i condemnarà la intolerància, l'extremisme i la violència, fruit de determinats interessos polítics, socials i econòmics".
"L'estat al qual aspirem denunciarà la violència, el terrorisme, la intolerància i l'aïllament cultural i respectarà els drets humans, les regles i els principis de la ciutadania i els drets de les minories i dels més vulnerables". Al mateix temps "es respectaran els interessos i els drets de persones i empreses estrangeres, i les institucions governamentals gestionaran la immigració, la residència i la ciutadania".
En presentar el document, el coordinador per al Regne Unit del Consell, Guma El-Gamaty, ha dit que "el poble libi durant 42 anys només ha patit tirania, repressió i dictadura" i la seva aspiració real és "ser lliure i viure en un sistema democràtic constitucional que garanteixi les llibertats bàsiques i en el qual les persones puguin realitzar plenament el seu potencial i les seves aspiracions". El-Gamaty ha explicat que el Consell s'ha proposat com a objectiu "facilitar aquest procés mitjançant un període de transició fins a arribar a un estat permanent en el qual es regeixin per una Constitució elaborada pel mateix poble libi".
Els Estats Units diuen que si cal proporcionar armes als rebels s'haurà de fer sota una nova resolució de l'ONU. Tots els participants, de forma "unànime", han refermat que Gaddafi ha de marxar i que els libis han de decidir la seva pròpia forma de govern.
La ministra d'Afers Estrangers espanyola, Trinidad Jiménez, ha apostat per "facilitar les coses" perquè el coronel Moammar al-Gaddafi abandoni Líbia i deixi el poder. Aquesta seria la "millor manera" de començar un procés de "reconciliació nacional" al país magrebí, ha afegit.
Jiménez considera que una sortida del país de Gaddafi no és "incompatible" amb el fet que sigui jutjat pel Tribunal Penal Internacional si finalment es presenta una acusació contra ell. La cap de la diplomàcia espanyola ha indicat que Espanya ha reconegut "de facto" el Consell Nacional de Transició libi, amb el qual manté contactes gairebé "diàriament", tot i que ha advertit que en el futur procés de transició libi hi haurà d'haver altres actors.
De la seva banda, el primer ministre britànic, David Cameron, ha insistit que cal pal·liar les necessitats d'ajuda humanitària que té la població líbia i ha fet incís en les necessitats posteriors que tindrà el país per reconstruir les seves infraestructures.
El primer ministre qatarià, també present a la compareixença, ha dit que només la marxa de Gaddafi aturarà aquest bany de sang.
A la conferència hi han participat una trentena de ministres d'Afers Estrangers dels països que formen part de la coalició internacional, la Lliga Àrab, la Unió Africana i la mateixa OTAN.
L'oposició presenta a Londres la seva visió de Líbia després de Gaddafi
Representants de l'oposició líbia, organitzada en el Consell Nacional de Transició, han presentat a Londres la seva visió d'un futur "democràtic" després de l'enderrocament del règim del coronel Moammar al-Gaddafi. Una delegació del Consell ha estat a Londres amb motiu de la conferència internacional sobre el país nord-africà i el cap d'aquesta missió, l'enviat especial Mahmud Jabril, s'ha reunit amb el primer ministre britànic, David Cameron.
El Consell ha fet públic un comunicat titulat "Visió per a una Líbia democràtica", en què expressa el seu compromís, després de la caiguda del règim "il·legal" de Gaddafi, de crear una "societat civil que reconegui el pluralisme intel·lectual i polític" i permeti "una transició pacífica mitjançant institucions legals i el recurs a les urnes". Tot això es farà "d'acord amb una Constitució nacional elaborada pel poble i amb el suport d'un referèndum", han assegurat els representants del Consell.
La futura Constitució "garantirà a tots els ciutadans libis, a partir de l'edat que estableixi la llei, el dret a votar en eleccions lliures i justes, parlamentàries i presidencials, així com el de presentar-se a càrrecs polítics", segons el document. "Garantirà i respectarà la llibertat d'expressió en els mitjans, les protestes pacífiques, les manifestacions (...) d'acord amb la Constitució i les lleis de manera que protegeixin la seguretat pública i la pau social".
Segons el Consell, la futura Constitució clarificarà els drets i les obligacions dels ciutadans de manera transparent i "separarà i buscarà l'equilibri entre els poders legislatiu, executiu i judicial". L'oposició a Gaddafi es compromet així mateix "sense reserves" a formar "organitzacions polítiques i institucions civils, inclosos els partits polítics, organitzacions populars, sindicats, societats i altres associacions civils i pacífiques".
L'economia de la nació, assenyala el Consell, "s'utilitzarà en benefici del poble libi mitjançant la creació d'institucions econòmiques efectives per eradicar la pobresa i l'atur, i es treballarà per a la consecució d'una societat sana, un entorn verd i una economia pròspera".
El futur "estat constitucional civil" que proposa l'oposició a Gaddafi "respectarà la santedat de la doctrina religiosa i condemnarà la intolerància, l'extremisme i la violència, fruit de determinats interessos polítics, socials i econòmics".
"L'estat al qual aspirem denunciarà la violència, el terrorisme, la intolerància i l'aïllament cultural i respectarà els drets humans, les regles i els principis de la ciutadania i els drets de les minories i dels més vulnerables". Al mateix temps "es respectaran els interessos i els drets de persones i empreses estrangeres, i les institucions governamentals gestionaran la immigració, la residència i la ciutadania".
En presentar el document, el coordinador per al Regne Unit del Consell, Guma El-Gamaty, ha dit que "el poble libi durant 42 anys només ha patit tirania, repressió i dictadura" i la seva aspiració real és "ser lliure i viure en un sistema democràtic constitucional que garanteixi les llibertats bàsiques i en el qual les persones puguin realitzar plenament el seu potencial i les seves aspiracions". El-Gamaty ha explicat que el Consell s'ha proposat com a objectiu "facilitar aquest procés mitjançant un període de transició fins a arribar a un estat permanent en el qual es regeixin per una Constitució elaborada pel mateix poble libi".
