Els alcaldes de l'N-240 aniran a la Fiscalia perquè indagui sobre les responsabilitats de Foment per la sinistralitat

Els alcaldes de l'N-240 aniran a la Fiscalia perquè indagui sobre les responsabilitats de Foment per la sinistralitat
Les Borges Blanques

Els alcaldes de l'N-240 aniran a la Fiscalia perquè indagui sobre les responsabilitats de Foment per la sinistralitat

Pla general de la reunió de la Plataforma Prou Morts a l'N-240, celebrada el 19 d'octubre del 2016 a l'Ajuntament de les Borges Blanques. (Horitzontal)

Pla general de la reunió de la Plataforma Prou Morts a l'N-240, celebrada el 19 d'octubre del 2016 a l'Ajuntament de les Borges Blanques. (Horitzontal)

ACN Les Borges Blanques.-La Plataforma Prou Morts a l'N-240, que agrupa una quinzena d'ajuntaments lleidatans i la Cambra de Comerç de Lleida, acudirà a la Fiscalia per tal que dirimeixi sobre les possibles responsabilitats del titular de la carretera, el Ministeri de Foment, pels danys ocasionats a causa de l'allargament "innecessari" i "injustificat" de les solucions a l'elevada sinistralitat i mortalitat que pateix l'N-240 entre Lleida i les Borges Blanques. Així mateix, la Plataforma es mobilitzarà un cop al mes amb un tall de carretera, el primer dels quals serà el pròxim diumenge. Els alcaldes dels municipis afectats exigeixen a Foment que compleixi amb els compromisos adquirits, que passen per la redacció del projecte de desdoblament d'aquest tram i la seva execució. Fins que això no sigui una realitat, reclamen l'alliberament del peatge de l'AP-2. La Plataforma s'ha reunit a les Borges Blanques, població d'on era la darrera víctima mortal que va registrar en aquest tram de l'N-240 diumenge passat.

La Plataforma Prou Morts a l'N-240 s'ha reunit aquest dimecres a l'Ajuntament de les Borges Blanques després del darrer accident mortal en què una veïna de la capital de les Garrigues, de 27 anys, va perdre la vida el cap de setmana passat desprès de veure's implicada en una topada amb altres dos vehicles al terme municipal de Lleida. La trobada ha començat amb un minut de silenci en record de la darrera víctima mortal per part de la quinzena de representants municipals que hi ha participat.Els alcaldes i regidors dels municipis lleidatans per on discorre l'N-240 han acordat encetar la via judicial recorrent a la Fiscalia perquè indagui sobre les possibles responsabilitats del Ministeri de Foment, titular de la carretera, per l'elevada sinistralitat que suporta el tram entre Lleida i les Borges Blanques. La plataforma denuncia "l'allargament innecessari" i "injustificat" en l'execució de les solucions compromeses per Foment per incrementar la seguretat en aquest tram, segons ha explicat Enric Mir, alcalde de les Borges. En els darrers sis anys, han perdut la vida més d'una vintena de persones al tram lleidatà de l'N-240.La Plataforma exigeix al ministeri que compleixi de forma "immediata" amb els compromisos adquirits amb els alcaldes en relació amb el desdoblament del tram de l'N-240 entre Lleida i les Borges Blanques. En aquest sentit, han recordat que des de la secretaria general d'Infraestructures de l'Estat es van comprometre a redactar durant aquest 2016 el projecte de desdoblament d'aquest tram de l'N-240, per tal que les obres poguessin començar durant el 2017. Els alcaldes denuncien l'incompliment del ministeri malgrat que els pressupostos de l'Estat d'aquest any inclouen una partida de 500.000 euros per a la redacció. Per altra banda, la Plataforma segueix veient un "pedaç" les rotondes previstes per Foment, tres de les quals a Juneda (Garrigues) que se sumarien a la ja construïda pel ministeri davant el palau de Margalef, al terme de Torregrossa (Pla d'Urgell), i, per això, els responsables municipals prioritzen el desdoblament. Però mentre el desdoblament del tram lleidatà de l'N-240 no sigui una realitat, els alcaldes dels municipis afectats exigeixen l'alliberament del peatge de l'autopista AP-2 entre Lleida i Montblanc, amb l'objectiu de reduir el considerable volum de trànsit de l'N-240. El tram d'aquesta carretera entre les Borges Blanques i Lleida suporta uns 12.000 vehicles diaris de mitjans, dels quals un 20% són pesants. La Plataforma tallarà un cop al mes l'N-240 per exigir solucionsAltrament, la Plataforma també ha acordat dur a terme un cop al mes un tall a la carretera per exigir a Foment el compliment dels compromisos adquirits amb el territori lleidatà en relació amb l'N-240. El primer dels talls es farà aquest diumenge, 23 d'octubre al migdia, al punt del terme municipal de Lleida on va tenir lloc el darrer accident mortal, segons ha explicat Mir. La reunió d'aquest dimecres ha comptat amb la participació d'alcaldes o representants municipals de l'Albi, Arbeca, Artesa de Lleida, les Borges Blanques, Castelldans, Cervià de les Garrigues, la Floresta, Juneda, Lleida, la Pobla de Cérvoles, Puiggròs, Puigvert de Lleida, Torregrossa, el Vilosell, Vinaixa i de la Cambra de Comerç de Lleida.Al marge de la Plataforma Prou Morts a l'N-240, entitats del territori com són l'Ateneu Popular Garriguenc i el col·lectiu Conca 22 aposten per l'alliberament del peatge de l'autopista AP-2 entre Lleida i Montblanc com la solució "més sostenible, econòmica i garantista" per tal de reduir a curt termini la sinistralitat en el tram de l'N-240 que uneix aquestes dues localitats. Aquestes entitats veuen "més profitós" posar tots els esforços en escurçar "el màxim possible" la fi de la concessió de l'AP-2 -que acaba el 2021- i negociar l'alliberament del peatge, pagant la indemnització que calgui a la concessionària. Segons un estudi d'aquestes dues entitats, alliberar el peatge aquest 2016 del tram de l'autopista Lleida-Montblanc costaria uns 85 milions d'euros, mentre construir una autovia només entre Lleida i les Borges tindria un cost de 100 milions d'euros.En aquest mateix sentit, el grup d'En Comú Podem ha tornat a presentar al Congrés i al Senat respectives propostes per exigir la bonificació del 100% en el preu dels peatges, de forma "provisional i urgent", per al trànsit de vehicles per l'autopista AP-2 en el tram comprès entre Montblanc i Soses (Segrià) i l'inici de la negociació del rescat d'aquest tram amb Abertis, empresa concessionària.