Els ajuntaments estudien quin ús donar a les coeteres del delta de l'Ebre protegides

Els ajuntaments estudien quin ús donar a les coeteres del delta de l'Ebre protegides

Els ajuntaments estudien quin ús donar a les coeteres del delta de l'Ebre protegides

Pla general de la presentació de la declaració de les coeteres del delta de l'Ebre com a BCIN al Museu de les Terres de l'Ebre d'Amposta. Imatge del 20 de juny de 2017. (horitzontal)

Pla general de la presentació de la declaració de les coeteres del delta de l'Ebre com a BCIN al Museu de les Terres de l'Ebre d'Amposta. Imatge del 20 de juny de 2017. (horitzontal)

ACN Amposta.-Com donar noves utilitats, aprofitar etnològica i turísticament les coeteres del delta de l'Ebre, dotze de les quals han estat recentment declarades com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Aquest és l'objectiu que es plantegen els ajuntaments i els propietaris d'aquests edificis singulars, construïts entre els anys 50 i els anys 70 amb l'objectiu d'evitar les tempestes de tardor que podien malmetre la collita d'arròs al Delta. Tot i que només una dotzena compten amb la figura de màxima protecció del patrimoni català, hi ha documentades 38 coeteres a la zona. La Generalitat creu que el reconeixement, precisament, ha de servir per donar-los una nova utilitat, com crear rutes turístiques, lúdiques o de divulgació i recorda que anualment habilita una línia d'ajuts per recuperar edificis protegits. Els consistoris deltaics planegen integrar-les en els nou projectes turístics o d'altres ja existents.

"Seria fàcil fer un itinerari, rutes per a senderisme. Pots fer activitats lúdiques o divulgatives que res tinguin a veure amb el patrimoni", ha subratllat el director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural, Lluís Puig, en l'acte de presentació de la declaració de protecció de les coeteres que ha tingut lloc aquest dimarts al matí al Museu Terres de l'Ebre d'Amposta i que ha servit per lliurar als consistoris els diplomes acreditatius. Es tracta d'un actiu, a més, que permet donar un "discurs conjunt de territori" a partir d'aquest patrimoni. "Es pot fer el que sigui per donar-li nous usos: és la millor manera que no caigui al terra", ha resumit, fent un paral·lelisme amb la cura dels boscos. En aquest sentit, la Generalitat obre anualment una convocatòria d'ajuts perquè ajuntaments o particulars puguin actuar en els monuments o edificis, sigui per reformar-los o salvaguardar-los, que compten amb la catalogació de BCIN, la més alta reconeguda a Catalunya.L'Ajuntament d'Amposta, amb dues coeteres protegides i diverses més escampades pel seu terme municipal, ja ha mostrat la seva voluntat de preservar aquestes construccions i poder-les integrar en alguns projectes que les permetin obrir al turisme i el públic en general. Aquest per exemple serà el cas d'algunes de les coeteres existents -i que el consistori vol també protegir- prop del tram del camí de guarda que el Ministeri de Medi Ambient ha d'executar a partir d'aquesta tardor entre la Torre de Sant Joan i Poble Nou del Delta. "Amb les coeteres declarades farem el mateix que amb l'arc gòtic de la façana del riu. Cultura ens ajuda. Volem protegir el màxim patrimoni possible: ens identifica i configura una realitat vinculada al paisatge, a la història i al cultiu de l'arròs. És un tret de sortida: queden coeteres protegir i volem continuar en l'àmbit de la protecció, no només de les coeteres sinó dels elements vinculats món rural", ha apuntat l'alcalde, Adam Tomàs. Els consistoris disposen de la possibilitat de declarar aquests elements com a Béns Culturals d'Interès Locals (BCIL) per protegir-les en els seus àmbits respectius.El Govern va acordar declarar dotze de les 38 coeteres que encara es conserven al delta de l'Ebre com a BCIN, en la categoria de zona d'interès etnològic, el passat 14 de març. A instàncies del mateix Departament de Cultura, el Museu Terres de l'Ebre havia presentat l'any 2013 la sol·licitud i diversos estudis per acreditar el seu valor. Un cop han passat els dos mesos preceptius des de la publicació al DOGC, durant els quals encara es podien presentar esmenes, la declaració ja és ara ferma en tots els sentits. La protecció afecta la construcció però també l'espai de terreny que s'ha delimitat de forma acotada al seu voltant. La selecció de les coeteres ara protegides ha tingut en compte una distribució equitativa entre els diferents municipis del delta de l'Ebre i la diversitat de tipologies. Les de primera època, a principis dels 50, estaven formades per dos pisos: la planta baixa servia de magatzem dels coets, que es tiraven des del pis superior. Posteriorment, es van convertir en edificis d'una sola planta. El Delta va ser el primer lloc de l'Estat on es va impulsar la seva construcció. La negativa de les asseguradores privades a cobrir el risc de perdre la collita d'arròs a partir de 1948 va portar la Mutua Arrocera de Seguros a planificar l'estratègia per atacar les tempestes de finals d'estiu amb coets granífugs contra les pedregades i calamarsades abans que arribessin al Delta. Un servei que es va prestar fins l'any 1985 i que va generar no pocs conflictes amb els pagesos de secà de l'interior, que consideraven aquesta pràctica com la causant d'un descens de les precipitacions. La mateixa mútua és la propietària de les edificacions, algunes de les quals situades en terrenys particulars però majoritàriament en espais públics o prop de vials de pas, per facilitar el seu accés. Un acord esperonat pel Museu Terres de l'Ebre garanteix que tots els agents implicats s'hagin compromès a facilitar l'accés públic a les coeteres. "Com és zona d'interès etnològic el que es reconeix, a partir de les coeteres podem explicar als escolars, a la gent gran, a la població d'aquí, als turistes, com eren les formes de vida tradicionals al Delta", subratlla l'antropòloga del Museu, Carme Queralt.