Els agents de la creació de l'àrea euromediterrània de lliure comerç veuen el 2010 massa a prop
Un dels puntals de les relacions a una i altra banda del Mediterrani és l'economia, les relacions comercials. En aquest sentit hi ha una data fixada molt concreta, el 2010, per establir una àrea euromediterrània de lliure comerç. Ja s'han fet passos en aquest sentit i en l'última dècada les relacions comercials entre Europa i alguns dels països de la riba sud han augmentat més d'un 100%, però encara queda molt de camí a fer perquè sigui una realitat. La majoria d'implicats reclamen més temps.
El Marroc està cridat a ser un dels referents de la zona de comerç euromediterrània. La Generalitat planeja construir un polígon industrial per a les empreses catalanes. Una relació comercial entre tots dos països que també vol enfortir el govern alauita. Actualment, 400 empreses catalanes ja treballen en el país i les expectatives segons Andre Azoulay, conseller del rei Mohammed VI, és doblar aquesta xifra d'ara fins al 2010.
Aquest és només un exemple de les relacions comercials entre la Unió Europea i una desena de països de la ribera sud mediterrània, com el Marroc, Algèria i Turquia, relacions que en l'última dècada han augmentat un 111%. De fet, les exportacions de la Unió Europea a aquests països representen ja el 12% del total, mentre que Europa els compra el 9,2% de les seves exportacions.
Unes dades que són la punta de llança d'un procés iniciat el 1995 a Barcelona i que hauria de desembocar el 2010 en una zona de lliure comerç euromediterrània, amb més de 700 milions de persones. Tot i això, encara queda molt camí per fer i ja hi ha qui reclama més temps. És el cas del president de la Cambra de Comerç d'Istanbul, Murat Yalçintas, que reconeix que encara no s'està preparat per assolir l'àrea de comerç euromediterrània però això no vol dir que amb una mica més de temps no pugui ser una realitat, ell parla del 2015.
Antoni Negre, expresident de les eurocambres, és del parer que cal reconsiderar el procés. Negre creu que s'ha avançat en moltes coses però també entona un cert "mea culpa" en dir que potser alguna d'aquestes "no amb la dedicació que s'hauria d'haver fet".
Per la seva banda, el president de la Unió de Cambres dels Països Àrabs, Adnan Kassar, creu que s'ha començat a treballar ben encaminats però ha reclamat més esforços i més recursos.
Per aconseguir arribar a aquesta zona de lliure comerç caldrà que els països de la zona mediterrània emprenguin mesures de liberalització i reformes econòmiques i fiscals. A més s'hauran d'incentivar les inversions en aquests països. Per això, empresaris i govern català ja han demanat que es creï un banc euromediterrani d'inversions per al desenvolupament. De fet, aquesta idea ja és en l'agenda dels caps d'estat i de govern europeus, que l'hauran de discutir el desembre del 2006.
El vicepresident del Banc Europeu d'Inversions ha dit a Barcelona que aquest organisme està preparat per transformar l'actual facilitat de crèdit per als països euromediterranis en un autèntic banc de desenvolupament. Philippe de Fontaine Vive, però, ha reconegut que crear un banc autònom respecte al BEI suposa "grans despeses".
