L'esquerra i el centredreta pacten el govern de Suècia i deixen fora l'extrema dreta
El primer ministre socialdemòcrata Stefan Löfven (Reuters)

Esquerra i dreta empaten a Suècia i la ultradreta puja per sota de les previsions

Les opcions de govern passen per una Gran Coalició entre esquerres i dretes moderades o un pacte de la dreta amb l'ultradreta xenòfoba

RedaccióActualitzat

Una victòria amarga. El partit socialdemòcrata del primer ministre Stefan Löfven no ha pogut rendibilitzar la millor situació econòmica dels últims deu anys al país. Amb un 28% dels vots, han estat els guanyadors dels comicis d'aquest diumenge, però els costarà molt continuar governant.

Els partits d'esquerra, sumats, han aconseguit el 40,6 % dels vots, mentre els de dreta moderada han rebut el 40,3%, només 30.000 vots de diferència.

144 a 142

Això s'ha acabat traduint en una lleugera majoria simple al parlament: 144 escons per l'esquerra i 142 per la dreta, malgrat que durant bona part de la nit electoral empataven a 143.

Per la seva banda el partit d'extrema dreta xenòfoba, que es fa dir Demòcrates de Suècia, ha aconseguit un 17'4% dels vots, que signifiquen 63 escons. És el partit que ha crescut més en aquestes eleccions, però no tant com auguraven les enquestes, que els donaven fins al 21% dels vots.

Gran Coalició o pacte dreta-extrema dreta

S'obre ara un període d'incertesa i negociacions en el que sembla que només pot haver-hi dos resultats possibles: un gran pacte entre les esquerres i les dretes moderades, a l'estil de la Gran Coalició que governa Alemanya, o un pacte entre el partit liberal conservador i la dreta xenòfoba.

Després de conèixer-se els resultats definitius, el líder socialdemòcrata Stefan Löfven ha suggerit que les negociacions vagin en la direcció de la primera opció:

"Cap dels dos bàndols té majoria. Llavors l'únic natural és treballar en aquesta divisió política per fer possible governar Suècia."

El partit liberal conservador ha aconseguit mantenir-se com el segon partit més votat, amb el 19'8%, 3'5% menys que fa 4 anys. El seu líder, Ulf Kristersson, ha negat que puguin pactar amb l'extrema dreta:

"Hem estat completament clars durant la campanya: no governarem ni negociarem com governar amb Demòcrates de Suècia."

 

Malgrat aquesta afirmació, Kristersson ha insistit en reclamar la dimissió de Löfven, tal com ha fet durant tota la campanya electoral.

I aquest és precisament el principal objectiu polític de Demòcrates de Suècia. Abans d'acabar el recompte, el líder d'aquest partit, Jimmie Akesson, ja ha tornat a oferir Kristersson obrir negociacions:

"Estic preparat per parlar amb tots els partits, però especialment convido Ulf Kristersson a parlar de com governar aquest país d'ara endavant."

 

Malgrat la victòria dels socialdemòcrates, doncs, el marge real per decidir la composició del govern el tenen els liberal conservadors liderats per Kristersson. Segons alguns analistes, com el politòleg resident a Goteborg Víctor Lapuente, les opcions estan molt obertes:



 

Malgrat la victòria, els resultats dels socialdemòcrates són els pitjors de la història, i per als conservadors són els més baixos des del 2002.

L'impacte de l'ultradreta

Considerada, fins ara, una superpotència dels valors i la igualtat, Suècia està a prop d'esmicolar el mite. El país està més dividit i polaritzat que mai. La irrupció els últims anys del partit ultradretà ha trencat el discurs tradicional entre dretes i esquerres, i per primera vegada en una campanya electoral, la immigració i les seves conseqüències han estat el principal tema de debat.

 

 

Durant la crisi de refugiats de l'any 2015, Suècia -amb 10 milions d'habitants- va rebre, només en un any, 163.000 sol·licitants d'asil, la xifra per càpita més alta de tota la Unió Europea. El sistema d'acollida suec es va col·lapsar i el govern socialdemòcrata, que presumia de tenir la política d'asil més generosa del món, va acabar instaurant controls fronterers i una llei per restringir l'accés a l'estatus de refugiat.

Alguns suecs pateixen ara per la viabilitat del seu admirat model de benestar social. I els ultradretans Demòcrates de Suècia ho han aprofitat per atiar el discurs antiimmigració i antieuropeu. Nascut a finals dels 80 a partir d'un grup obertament neonazi, aquest partit ha suavitzat el discurs i n'ha expulsat els membres més radicals. I sembla que li ha sortit bé.

Demòcrates Suecs va entrar al Parlament suec l'any 2010 amb el 5,7% dels vots, i vuit anys després és la tercera força. Amb el seu discurs de la por, amb la immigració al centre del debat, la formació d'extrema dreta ha intentat eclipsar l'excel·lent situació econòmica que viu el país.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut