Viena

El vot per correu dóna la victòria a l'ecologista Van der Bellen en les presidencials austríaques

Un 14% de l'electorat ha votat per correu, un vot que ha evitat la victòria de la ultradreta

RedaccióActualitzat

L'ecologista Alexander van der Bellen s'ha imposat finalment a la segona volta de les eleccions presidencials austríaques, en les quals la ultradreta aspirava a aconseguir una victòria històrica.

El que serà el proper president d'Àustria per un període de sis anys, Alexander Van der Bellen, ha comparegut aquesta tarda per dir que el seu objectiu és treballar per tots els ciutadans i evitar la fractura política del país.

"S'ha parlat de divisions en aquest país, entre dreta i esquerra, entre la ciutat i el camp, entre els de dalt i els de baix, entre joves i vells. Però crec que es pot veure així: són dues meitats que fan Àustria i l'una és igual d'important que l'altra"

Van der Bellen ha fet la primera intervenció després d'anunciar-se la seva victòria davant d'una bandera l'Àustria i una altra de la Unió Europea, en un gest de reafirmació de la seva voluntat europeista.

El recompte final, amb el vot per correu inclòs, dóna la victòria a Van der Bellen amb un ajustat 50,3 per cent dels vots per davant del 49,7 per cent que ha aconseguit el candidat de la ultradreta.

L'ultradretà Norbert Hofer, del Partit de la Llibertat, i l'independent Alexander van der Bellen aspiraven a un lloc que finalment s'ha portat aquest últim, en un ajustat recompte que ha estat a l'aire fins a la lectura del vot per correu, unes 800.000 paperetes.

Alexander van der Bellen, candidat d'Els Verds, té 72 anys i es presenta com a independent. Els Verds són un partit a l'esquerra dels socialdemòcrates. Van der Bellen ha rebut el suport de nombrosos intel·lectuals, artistes i figures públiques per barrar el pas a la ultradreta.

Aquestes han estat unes eleccions molt polaritzades per la crisi dels refugiats i amb un important component de càstig a la coalició de govern entre els socialdemòcrates i els conservadors per la seva gestió d'aquesta crisi.

Pendents del vot per correu

Àustria ha hagut d'esperar a dilluns per saber qui serà el nou president del país. Amb el 100% del vots escrutat, l'ultranacionalista Hofer guanyava per un 51, 9 contra un 48,1 de l'ecologista Van der Bellen. Però aquestes xifres no eren definitives. L'escrutini del vot per correu que s'ha fet aquest matí de dilluns ha modificat el resultat final.

Hofer va proclamar diumenge la seva victòria davant dels seus simpatitzants, després d'unes projeccions que semblaven concedir-li cert avantatge sobre el seu rival. Tot i això, els analistes ja advertien que el vot exterior afavoriria l'ecologista, tenint en compte la preocupació que s'ha estès en altres països per l'auge de la ultradreta a Àustria.

La participació per correu bat rècords

El vot per correu ha establert un rècord de participació en aquestes eleccions tan polaritzades entre els dos candidats. Unes 900.000 persones, un 14% de l'electorat, ha optat per votar per correu.

A la primera volta, el 24 d'abril, el vot per correu ja va afavorir clarament el candidat ecologista. Per aquesta raó, i tenint en compte que encara hi havia més vot exterior, era previsible que s'imposés Alexander van der Bellen.

Candidats als antípodes

Els dos aspirants estan als antípodes, tant en personalitat com en projecte polític. El candidat populista ha promès tancar les portes als islamistes i el seu rival ha alertat sobre el perill de fer retrocedir Àustria en relació amb Europa.

Hofer, que es defineix com el representant de "la gent normal", assegura que el seu oponent és el candidat d'"els esnobs" i "la Comissió Europea". Van der Bellen qualifica Hofer de titella del líder de l'ultradretà Partit Liberal (FPÖ), Heinz Christian Strache, i de voler utilitzar la presidència per aplanar el camí de l'extrema dreta cap al govern.

A la primera volta el vencedor va ser Norbert Hofer, del partit ultranacionalista Partit Liberal (FPÖ). Hofer, de 45 anys, és vicepresident tercer del Parlament. Si hagués estat el guanyador, seria el primer populista de dretes a ser cap d'estat d'un país de l'Europa occidental.

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut