El valor de la moneda virtual "bitcoin" arriba a disparar-se un 2.000% en només sis mesos
Aquesta moneda digital, que no depèn de cap autoritat monetària i es gestiona a través de la tecnologia d'igual a igual, ha desenvolupat al seu entorn una bombolla que n'ha arribat a disparar un 2.000% el valor en només sis mesos. Alguns la veuen com un valor refugi, altres alerten d'una mà negra.
TV3/RedaccióActualitzat
Les transaccions per internet ja són del tot comunes, si es fan amb monedes com l'euro, el dòlar o altres divises, avalades per un banc central. El que és menys habitual és recórrer a monedes virtuals, com els "bitcoins". No és l'única moneda alternativa i descentralitzada que existeix, però les seves característiques l'han fet molt atractiva pels especuladors. I, al seu voltant, ja s'ha desenvolupat una bombolla que n'ha arribat a disparar un 2.000% el valor en només sis mesos.
Els "bitcoins" van néixer el 2009 de la mà de Satoshi Nakamoto, un pseudònim que no se sap qui amaga al darrere. És una moneda digital i no depèn de cap govern o banc central. Per tant, cap autoritat monetària en determina el preu ni en regula la quantitat en circulació.
La gestió de les operacions i l'emissió de diners --està establert que no hi haurà més de 21 milions de "bitcoins"-- es duen a terme conjuntament per la xarxa a través de la tecnologia d'igual a igual.
Per obtenir "bitcoins" s'ha de tenir una mica de sort en un procés de loteria criptogràfica, com qui busca or a la mina, i saber resoldre complicats algoritmes matemàtics. Però també se'n poden aconseguir comprant-los, perquè el "bitcoin" té convertibilitat a totes les divises i cotitza en alguns mercats.
Valor refugi o especulació
Això és el que ha afavorit un recent episodi d'especulació, i ha disparat el valor d'aquesta moneda gairebé un 2000% en només sis mesos. Per Gonçalo Moreira, analista de divises de FXStreet.com, l'auge dels "bitcoins" es deu a la desconfiança en el sistema bancari, que ha fet que els inversors busquessin formats alternatius als dipòsits.
A finals de l'any passat, un "bitcoin" equivalia a 9 euros, i així es va mantenir fins al febrer-març, quan, amb les tensions als mercats i l'esclat de la crisi financera de Xipre, el "bitcoin" va començar una escalada fins a arribar als 180 euros, per caure immediatament després als 60. Però la muntanya russa continua i, ara, ja se n'ha tornat a doblar el valor, fins als 120 euros.
Tanta volatilitat fa que sigui poc fiable, i alguns fins i tot hi veuen una mà negra. El professor de Finances d'Esade Jesús Palau n'és un. Recela que la meitat dels "bitcoins" que es poden emetre ja estiguin assignats i alerta de l'interès dels propietaris a publicitar aquesta moneda perquè el seu valor s'elevi i poder-les vendre al millor preu.
Tot i que els seus defensors asseguren que és una moneda alternativa amb possibilitats de desbancar el sistema monetari tradicional, molts li auguren el fracàs.
Els "bitcoins" van néixer el 2009 de la mà de Satoshi Nakamoto, un pseudònim que no se sap qui amaga al darrere. És una moneda digital i no depèn de cap govern o banc central. Per tant, cap autoritat monetària en determina el preu ni en regula la quantitat en circulació.
La gestió de les operacions i l'emissió de diners --està establert que no hi haurà més de 21 milions de "bitcoins"-- es duen a terme conjuntament per la xarxa a través de la tecnologia d'igual a igual.
Per obtenir "bitcoins" s'ha de tenir una mica de sort en un procés de loteria criptogràfica, com qui busca or a la mina, i saber resoldre complicats algoritmes matemàtics. Però també se'n poden aconseguir comprant-los, perquè el "bitcoin" té convertibilitat a totes les divises i cotitza en alguns mercats.
Valor refugi o especulació
Això és el que ha afavorit un recent episodi d'especulació, i ha disparat el valor d'aquesta moneda gairebé un 2000% en només sis mesos. Per Gonçalo Moreira, analista de divises de FXStreet.com, l'auge dels "bitcoins" es deu a la desconfiança en el sistema bancari, que ha fet que els inversors busquessin formats alternatius als dipòsits.
A finals de l'any passat, un "bitcoin" equivalia a 9 euros, i així es va mantenir fins al febrer-març, quan, amb les tensions als mercats i l'esclat de la crisi financera de Xipre, el "bitcoin" va començar una escalada fins a arribar als 180 euros, per caure immediatament després als 60. Però la muntanya russa continua i, ara, ja se n'ha tornat a doblar el valor, fins als 120 euros.
Tanta volatilitat fa que sigui poc fiable, i alguns fins i tot hi veuen una mà negra. El professor de Finances d'Esade Jesús Palau n'és un. Recela que la meitat dels "bitcoins" que es poden emetre ja estiguin assignats i alerta de l'interès dels propietaris a publicitar aquesta moneda perquè el seu valor s'elevi i poder-les vendre al millor preu.
Tot i que els seus defensors asseguren que és una moneda alternativa amb possibilitats de desbancar el sistema monetari tradicional, molts li auguren el fracàs.
