El Vall d'Hebron, pioner al món en el tractament de la paràlisi facial sense cicatrius

La nova tècnica només requereix dos petits talls que queden amagats a la vista
El Vall d'Hebron, pioner al món en el tractament de la paràlisi facial sense cicatrius
Barcelona

El Vall d'Hebron, pioner al món en el tractament de la paràlisi facial sense cicatrius

La nova tècnica només requereix dos petits talls que queden amagats a la vista
Redacció
El pacient Joaquim Marguí, amb dos metges de la Unitat de Paràlisi Facial del Vall d'Hebron

El pacient Joaquim Marguí, amb dos metges de la Unitat de Paràlisi Facial del Vall d'Hebron

L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha començat a aplicar un tractament pioner al món per a la paràlisi facial, amb una tècnica que no deixa cicatrius. El pacient se sotmet a un autotrasplantament de nervis, i de vegades també múscul, de la cama per recuperar les funcions de la cara.

La tècnica consisteix a fer només dues petites incisions, una darrera l'orella i l'altra a l'interior de la boca del pacient, per reparar el nervi facial i permetre la recuperació de la mobilitat de la cara. Són talls petits que queden amagats a la vista. En canvi, amb la tècnica habitual, queda una cicatriu gran a la cara, com explica el cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats de l'hospital:

"En comptes de fer grans incisions que comporten cicatrius importants a les dues bandes de la cara, realitzem unes petites obertures a la part anterior, com un 'minilífting', a la part anterior de les orelles per, després,  poder empalmar els nervis i la musculatura i, amb tècniques de rehabilitació força intensives, aconseguir que els malalts recuperin diferents funcions a la cara."

La intervenció, que es fa amb endoscòpia i microcirurgia, permet escurçar el temps tant de l'operació com de la recuperació. Segons l'hospital, 24 persones ja s'han operat amb aquesta nova metodologia.

Entre 15 i 45 persones de cada 100.000 tenen paràlisi facial. Aquesta malaltia posa en perill la viabilitat de l'ull, altera la parla i dificulta l'alimentació. A més, té un gran impacte psicològic i emocional en la persona afectada. Un 30% dels afectats no aconsegueix recuperar-se'n del tot.