El TSJC demana cinc jutjats més per Barcelona per especialitzar-los en compliment de laudes arbitrals

ACN Barcelona.-El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) vol que cinc jutjats de primera instància civil de la ciutat de Barcelona s'especialitzin en el compliment obligat de laudes arbitrals emesos a tota la demarcació provincial. El president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha anunciat aquest dijous a la tarda que, després d'una petició de la junta de jutges de primera instància de Barcelona, la Sala de Govern ha demanat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que aprovi la creació de cinc nous jutjats per compensar aquesta especialització i l'increment de casos procedents de totes les comarques barcelonines.

Actualment existeixen alguns jutjats especialitzats en concursos de creditors de persones físiques, i aquests jutjats podrien assumir les noves competències. Ara mateix, quan un laude arbitral s'incompleix, ha de ser un jutjat de primera instància del municipi on s'ha incomplert la decisió qui la faci complir. Però el procediment és molt complex i requereix molta especialització. Per això, i per fer "previsible" la decisió, Barrientos ha dit que vol que tots els casos es concentrin en uns pocs jutjats especialitzats, que seguirien assumint una part més petita de la resta de casos que els pertoquen.Aquesta especialització de moment només existeix a la ciutat de Madrid, però abasta només la capital, i no pas tota la província o comunitat autònoma. En tot cas, la decisió final és del CGPJ que ha d'autoritzar la creació dels nous jutjats i l'especialització d'alguns d'aquests nous òrgans o dels ja existents. S'haurien de crear les places de jutge i secretari judicial i la Generalitat hauria de finançar la creació de noves places de funcionari de justícia per aquests nous òrgans.Barrientos ha fet l'anunci durant la inauguració del quart Congrés Internacional d'Arbitratge, que s'ha fet al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB). El degà de l'ICAB, Oriol Rusca, ha dit que l'arbitratge és un mètode alternatiu o complementari al judicial en què les parts enfrontades, normalment empreses o particulars per motius econòmics, encomanen a un tercer, acreditat, que faci d'àrbitre. A més, es comprometen a complir la resolució dictada, anomenada laude arbitral. Les dues parts intervenen de forma lliure, expressa i voluntària. Normalment l'àrbitre és un advocat especialitzat que utilitza les lleis vigents.Per a Rusca, l'arbitratge és més àgil que la justícia i ha demanat que s'aposti per aquesta via per arribar a nivells de resolució similars als països anglosaxons. Segons ell, l'arbitratge dóna confiança als inversors. Rafael Espino, president del Tribunal Arbitral de Barcelona, ha lamentat que els estudiants de Dret es graduïn sense tenir gaire coneixement d'arbitratge.Finalment, el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha dit que Catalunya porta al seu "ADN" la recerca de la solució pactada als conflictes perquè les respostes siguin satisfactòries per a totes les parts. Per a Mundó, l'arbitratge cada cop és més importants en camps com el comerç internacional o la propietat intel·lectual, on les fronteres estatals no tenen gaire importància. En tot cas, ha dit que les administracions públiques no poden impulsar l'arbitratge, que ha de sortir de la societat civil, sinó només facilitar-lo.Durant el congrés es tractaran qüestions com l'ordre públic, el dret europeu, el dret públic i administratiu o la propietat industrial i intel·lectual, i hi participaran especialistes de tot el món.