EL TSJ anul·la una part del decret que dona preferència al valencià en l'administració
S'anul·len onze articles que afecten la retolació d'edificis o la comunicació entre treballadors públics i amb els ciutadans
Revés de la justícia a la política lingüística de la Generalitat Valenciana. El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha declarat nul part del decret del govern de Ximo Puig que dona preferència del valencià per sobre del castellà en certs àmbits de l'administració.
La sentència no és ferma i la Generalitat valenciana recorrerà. Considera que tenen arguments per defensar els punts tombats.
En concret s'anul·len onze articles i una disposició final, ja que segons la sala ignoren la "realitat plurilingüe de la Comunitat Valenciana reconeguda en l'Estatut d'Autonomia".
Declara contraris a dret, els preceptes que donaven un ús destacat del valencià sobre el castellà en les notificacions, la rotulació d'edificis i la comunicació entre treballadors públics i amb els ciutadans.
També anul·la els articles relatius a l'ús del valencià en publicacions i publicitat institucional, en els contractes públics amb proveïdors, en la rotulació de carreteres, camins i altres dependències i serveis d'interès públic que depèn d'entitats locals.
Així doncs, s'estima parcialment el recurs interposat per dos diputats del PP, que reclamaven la nul·litat íntegra del text. Argumentaven que la discriminació positiva a favor del valencià no garantia el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l'administració en la llengua oficial de la seva elecció.
Contrari a l'Estatut i la doctrina del Constitucional
En referència a la comunicació amb els ciutadans, per la via que sigui, diu que "imposar de manera general i en tota circumstància i sense justificació coneguda" és contrari a l'Estatut, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i la doctrina del Tribunal Constitucional.
Sobre les comunicacions i notificacions d'expedients, la sala del TSJ considera que els que emet en valencià només tenen validesa al País Valencià, i que perquè tingui validesa en llocs com Catalunya o les Balears s'han de traduir, encara que la Generalitat les denomina del "mateix àmbit lingüístic". Segons la resolució, el valencià no és llengua cooficial en aquests territoris, i per tant, les comunicacions s'han de fer en castellà.
El govern valencià però pensa continuar escrivint-les en la llengua comuna.
La sentència també considera il·legal la regulació que fa el decret de la Generalitat sobre l'idioma en els ròtuls informatius de llocs públics. Segons aquest s'estableix un ús exclusiu del valencià per a les zones valencianoparlants i la possibilitat d'utilitzar les dues llengües per als territoris on predomina lingüísticament el castellà. Això, consideren els magistrats, "no preserva l'equilibri entre les dues llengües oficials" i apel·len a les sentències del TC que diuen que "no existeix el deure de conèixer el valencià i sí el castellà".
Aquest últim punt és el que també s'utilitza per tombar les comunicacions entre treballadors públics prioritzant el valencià, així com també el punt de les publicacions i la publicitat institucional.
Igualment veu discriminatori l'ús del valencià en els licitadors que optin a concursos públics ja que no té "cobertura legal".
- ARXIVAT A:
- Judicial
