El Tribunal Suprem anul·la la decisió de traslladar la seu de la CMT de Madrid a Barcelona
Gir de 180 graus en el viatge de la Comissió Nacional del Mercat de les Telecomunicacions de Madrid a Barcelona. El Tribunal Suprem ha anul·lat el decret del govern central que va acordar el canvi de seu de la CMT després d'estudiar els recursos que en el seu moment hi van interposar la Comunitat de Madrid i també els treballadors de l'organisme. Uns i altres creuen que la decisió va ser política, i és que el govern la va adoptar arran d'un acord entre Zapatero i Maragall l'estiu del 2004. L'alt tribunal, que encara no ha fet pública la sentència, ha detectat insuficiències en el procés d'elaboració del decret i, per tant, anul·la la decisió.
Fa aproximadament un any que la seu de la Comissió Nacional del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) es traslladava de Madrid a Barcelona. Aquest era el punt final d'un procés que va aixecar força polèmica tant en el camp polític com també empresarial. El juliol de l'any 2004 el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el de la Generalitat, Pasqual Maragall, van acordar el canvi de la seu "d'acord amb la lògica i principis inherents a la naturalesa de l'estat de les autonomies".
L'argument no va convèncer ni la Comunitat de Madrid ni tampoc els treballadors de la mateixa CMT. És per això, que uns i altres van demanar al Tribunal Suprem que anul·lés cautelarment el decret que a finals d'aquell mateix any aprovava el Consell de Ministres autoritzant el trasllat de la seu. Els recursos que es van presentar a l'alt tribunal han seguit el seu camí en paral·lel al viatge de la seu de la CMT, que no es va aturar. Ara, però, el Suprem ha estudiat els recursos i no els ha desat al calaix, sinó tot el contrari. La conseqüència ha estat, ara sí, anul·lar aquell reial decret aprovat per l'executiu donant llum verda al canvi de seu.
El Tribunal Suprem considera insuficients alguns dels informes emesos en el procediment d'elaboració del reial decret. La sentència es farà pública els pròxims dies, així com els vots particulars que ja han anunciat alguns dels magistrats que conformen la sala contenciosaadministrativa que ha estudiat el cas.
Les raons dels recurrents
El motiu que va portar el govern de Madrid a presentar recurs va ser el convenciment que el trasllat de la CMT s'havia fet per "motius únicament polítics" i que perjudicava els treballadors, les empreses de telecomunicacions, els contribuents i els usuaris. A més el govern d'Esperanza Aguirre va entendre que el "lloc lògic" per ubicar el regulador era Madrid, perquè és "on hi ha el 90% de les empreses de telecomunicacions i la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions".
De la seva banda, els treballadors de la CMT van interposar el recurs contra el decret en considerar-lo il·legal, nul i perquè vulnerava la llei general de les telecomunicacions. Segons la seva opinió, aquesta norma estableix que la competència per decidir la ubicació de la seu de la CMT és el mateix regulador i, per tant, els treballadors entenen que el govern va envair competències. Els mateixos treballadors van protagonitzar un seguit de mobilitzacions al carrer després de saber-se la decisió, i ara han trobat recompensa a les seves reivindicacions en l'anul·lació dictada pel Suprem.
L'argument no va convèncer ni la Comunitat de Madrid ni tampoc els treballadors de la mateixa CMT. És per això, que uns i altres van demanar al Tribunal Suprem que anul·lés cautelarment el decret que a finals d'aquell mateix any aprovava el Consell de Ministres autoritzant el trasllat de la seu. Els recursos que es van presentar a l'alt tribunal han seguit el seu camí en paral·lel al viatge de la seu de la CMT, que no es va aturar. Ara, però, el Suprem ha estudiat els recursos i no els ha desat al calaix, sinó tot el contrari. La conseqüència ha estat, ara sí, anul·lar aquell reial decret aprovat per l'executiu donant llum verda al canvi de seu.
El Tribunal Suprem considera insuficients alguns dels informes emesos en el procediment d'elaboració del reial decret. La sentència es farà pública els pròxims dies, així com els vots particulars que ja han anunciat alguns dels magistrats que conformen la sala contenciosaadministrativa que ha estudiat el cas.
Les raons dels recurrents
El motiu que va portar el govern de Madrid a presentar recurs va ser el convenciment que el trasllat de la CMT s'havia fet per "motius únicament polítics" i que perjudicava els treballadors, les empreses de telecomunicacions, els contribuents i els usuaris. A més el govern d'Esperanza Aguirre va entendre que el "lloc lògic" per ubicar el regulador era Madrid, perquè és "on hi ha el 90% de les empreses de telecomunicacions i la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions".
De la seva banda, els treballadors de la CMT van interposar el recurs contra el decret en considerar-lo il·legal, nul i perquè vulnerava la llei general de les telecomunicacions. Segons la seva opinió, aquesta norma estableix que la competència per decidir la ubicació de la seu de la CMT és el mateix regulador i, per tant, els treballadors entenen que el govern va envair competències. Els mateixos treballadors van protagonitzar un seguit de mobilitzacions al carrer després de saber-se la decisió, i ara han trobat recompensa a les seves reivindicacions en l'anul·lació dictada pel Suprem.
