El Tribunal Constitucional suspèn en un temps rècord la llei de consultes i la convocatòria del 9-N

El ple dels jutges admet a tràmit en un temps rècord els recursos del govern espanyol i suspèn de forma cautelar la llei i el decret de convocatòria de la consulta
El Tribunal Constitucional suspèn en un temps rècord la llei de consultes i la convocatòria del 9-N
Madrid

El Tribunal Constitucional suspèn en un temps rècord la llei de consultes i la convocatòria del 9-N

El ple dels jutges admet a tràmit en un temps rècord els recursos del govern espanyol i suspèn de forma cautelar la llei i el decret de convocatòria de la consulta
Redacció Actualitzat
Providència del TC per acceptar a tràmit els recursos del govern espanyol contra el 9-N.

Providència del TC per acceptar a tràmit els recursos del govern espanyol contra el 9-N.

No hi ha hagut cap gir inesperat en el guió. El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit els recursos del govern espanyol contra la llei de consultes i contra el decret de convocatòria del 9-N i, en conseqüència, tots dos han quedat suspesos de forma cautelar.

El ple de l'alt tribunal, reunit per primera vegada de forma extraordinària, ha anunciat aquest pas just abans de les vuit del vespre, només una hora i quinze minuts després que comencés la reunió, a les 18.44. La decisió s'ha pres per unanimitat i en un temps rècord, tenint en compte que l'advocada general de l'Estat, Marta Silva, ha registrat els recursos cap a les 13.15, que el ple ha durat poc més d'una hora i que no han passat ni tres dies des que Artur Mas va firmar la convocatòria del 9-N. 

Els mateixos magistrats han atribuït aquesta celeritat al fet que són conscients de la "transcendència constitucional i política" de les qüestions que s'han plantejat "per a la societat espanyola en el seu conjunt i, en particular, per a la catalana". Així consta en el comunicat emès després del ple.

Un cop admesos a tràmit, tant la llei com el decret han quedat automàticament suspesos de forma cautelar durant cinc mesos, com passa quan és el govern espanyol qui presenta el recurs d'inconstitucionalitat i ho sol·licita de forma expressa. Passat aquest període, si l'alt tribunal no ha dictat sentència, haurà de decidir si prorroga la suspensió o bé l'aixeca. Pot passar, però, que el TC vagi ràpid i emeti sentència abans del 9-N, de manera que la consulta podria quedar anul·lada, i no ja només suspesa, abans de la data en què ha de tenir lloc. 

El govern espanyol ha demanat també la suspensió dels preparatius i de "qualsevol actuació vinculada a la consulta" del 9-N, a més de reclamar que es publiqui la suspensió "als diaris oficials autonòmics i estatals perquè assoleixi eficàcia general". S'entén, doncs, que la suspensió afecta totes les actuacions que s'hagin fet o es poden fer relacionades amb la consulta. A més, la decisió es publicarà al BOE i al DOG perquè n'estiguin al cas no només la Generalitat i el Parlament, com a parts afectades, sinó terceres persones, com ara els ajuntaments d'arreu de Catalunya. 

L'admissió a tràmit de les demandes del govern espanyol es traslladarà al Congrés, el Senat, la Generalitat i el Parlament, perquè es personin i formulin al·legacions en un termini de quinze dies.

A banda de la celeritat, un dels altres aspectes inusuals d'aquest ple és que la providència amb la decisió del TC s'enviarà de forma telemàtica a les institucions catalanes, que es preveu que hi responguin, també de forma telemàtica, aquest mateix dimarts. La Generalitat i el Parlament demanaran que s'aixequi la suspensió cautelar i preguntarà amb quins raonaments jurídics la justifica el Constitucional.

En aquest sentit, el TC ha recordat en el seu comunicat que l'admissió a tràmit "no suposa cap pronunciament sobre el fons dels recursos", que el Tribunal resoldrà "en el seu moment".

Ara caldrà veure quins són els primers efectes de la suspensió. Dimecres, el ple del Parlament ha d'estudiar diversos punts, un dels quals és l'aprovació dels set membres de la comissió de control de les consultes populars, una mena de junta electoral catalana. Previsiblement, els grups contraris a la consulta demanaran que es retiri aquest punt, qüestió que haurien d'abordar la mesa del Parlament i la junta de portaveus en una reunió extraordinària abans del ple o a mitja sessió. Una altra incògnita és què passarà si es continua emetent i publicant la campanya institucional per informar del 9-N, com ja ha passat aquest dilluns després del comunicat del TC. 

Un ponent de cada sector

El ple d'aquest dilluns també ha encarregat les ponències que han de servir de base per a l'aprovació de les futures sentències. El magistrat Juan Antonio Xiol, adscrit al sector progressista i català, serà l'encarregat de la redacció de la ponència sobre el decret de convocatòria de la consulta del 9-N. La de la llei de consultes anirà a càrrec del conservador Pedro González-Trevijano.

Mas fa notar la "velocitat supersònica" del Constitucional

El president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, podia convocar el ple de l'alt tribunal en qualsevol moment, segons la llei orgànica del Tribunal Constitucional. Finalment, ha convocat els dotze integrants només cinc hores després de l'entrada dels recursos al registre, un fet sobre el qual ha ironitzat el president de la Generalitat, Artur Mas, en la presentació del Llibre Blanc de la Transició Nacional. "S'han reunit a una velocitat supersònica. Han trencat la barrera del so. És que no s'han esperat ni un dia. Això no havia passat mai en 35 anys de Constitució", ha remarcat Mas.

El president també ha recordat que el Parlament va intentar, sense èxit, recusar el president del TC, per la seva "llarga militància" al PP i per la seva "clara militància en contra de temes que afectaven Catalunya i que havien estat escrits amb clara animadversió". Malgrat tot, però, el cap del govern s'ha mostrat esperançat que el TC faci "d'àrbritre de tots" i el conjunt de membres de l'òrgan judicial "entengui que hem fet tots els esforços per ajustar-nos a la legalitat constitucional i estatutària".

Mas ha fet referència, també, a la rapidesa i "contundència" amb què ha actuat el govern espanyol, un fet que, ha admès, "poc o molt, ja ens esperàvem".

Després d'una reunió també extraordinària del Consell de Ministres, el president espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat aquest dilluns la presentació dels recursos amb l'argument que ningú pot "privar tots els espanyols del dret a decidir el que és el seu país" i que no es pot tolerar una "consulta d'autodeterminació" que "ni pel seu objecte ni pel procediment seguit és compatible amb la Constitució". Rajoy ha afegit que "encara estem a temps de redreçar el rumb" i ha ofert diàleg, però sempre "dins de la llei".

Es dóna el cas que, al comunicat informatiu sobre el Consell de Ministres, La Moncloa ha confós les dates i s'ha referit a una llei i un decret del 2004, encara que després ho ha corregit.

DOCUMENTS RELACIONATS