El Tribunal Constitucional debatrà sobre l'Estatut en un ple convocat per la setmana vinent
Fa més de tres anys i mig que l'Estatut de Catalunya va entrar en vigor i que el Partit Popular hi va presentar recurs davant el Tribunal Constitucional. També hi va presentar recurs el Defensor del Poble. Durant tot aquest temps s'ha estat esperant una sentència que, finalment, podria ser ben a prop. I és que el Tribunal Constitucional (TC) ha convocat un ple per la setmana que ve en què posarà l'Estatut català sobre la taula. No serà un debat monogràfic i, segons fonts del TC consultades per TV3, tampoc està clar que els magistrats emetin sentència.
La deliberació del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya podria viure, ara sí, les seves últimes hores. Fonts del tribunal han confirmat que s'ha convocat un ple pels dies 14 i 15 d'abril sobre el text català, del qual se'n podria derivar un pronunciament de l'alt tribunal sobre la seva constitucionalitat. Els plens són els àmbits formals on es voten les sentències del tribunal i de fa mesos que no se'n convoca cap amb l'Estatut català damunt la taula.
De tota manera, les mateixes fonts han puntualitzat que el debat no serà monogràfic, ja que estudiaran també un recurs sobre els Pressupostos Generals de l'Estat, segons ha avançat TV3. Les fonts tampoc no han aclarit si servirà per votar sobre la constitucionalitat del text.
El Partit Popular va interposar un recurs el 31 de juliol del 2006, un mes abans que l'Estatut entrés en vigor i un mes després de ser votat en referèndum. Els populars al·legaven que el text estatutari era inconstitucional i deixaven l'última paraula als dotze magistrats del TC. D'això fa tres anys i vuit mesos, i en tot aquest temps no han arribat a cap acord.
Ara ja no són dotze els magistrats que podran emetre sentència, sinó deu. I és que Pablo Pérez-Tremps va ser recusat i Roberto García-Calvo es va morir. A més a més, quatre membres del plenari continuen a l'òrgan tot i que el seu mandat ha vençut. Amb tot, els que tenen veu i vot són deu i fins ara hi havia empat.
Els magistrats del Tribunal Constitucional han recuperat aquesta setmana les discussions sense que inicialment hi hagués una majoria per tirar endavant la sentència de l'Estatut. La presidenta del tribunal, María Emilia Casas, ha treballat aquests dies per superar l'empat a cinc en la votació que hi hauria entre magistrats conservadors i progressistes intentant aconseguir, com a mínim, el vot d'un magistrat del primer grup.
Els cinc suports amb els quals el nou esborrany comptava de partida són els de la presidenta Casas, la ponent de la sentència, Elisa Pérez Vera, i els magistrats Pascual Sala, Eugenio Gay i Manuel Aragón, mentre que en el ple de la setmana que ve es comprovarà si els conservadors Guillermo Jiménez i Ramón Rodríguez Arribas també hi voten a favor. Entre els que es dóna per fet que no donaran suport al text que hi ha sobre la taula, assenyalen les fonts, hi figuren els membres del "nucli dur" dels conservadors: Conde, Rodríguez Zapata i Delgado.
Algunes fonts consultades per Catalunya Ràdio han indicat aquests dies que l'acord es podria establir al voltant d'una sentència que retallaria una quinzena d'articles de l'Estatut i que també tindria un caràcter interpretatiu sobre altres articles del text. La denominació de nació és un dels aspectes que podria quedar alterat respecte al que es va aprovar en referèndum, ara fa gairebé quatre anys.
A l'espera de la sentència
La llarga espera en el pronunciament del Tribunal Constitucional ha desesperat la societat política i civil de Catalunya. El govern ha demanat unitat i ha defensat sempre la constitucionalitat del text, i els partits han reclamat una vegada i una altra que el TC es decidís pronunciant-s'hi en diferents termes: el més rotund, el d'Esquerra Republicana, que fins i tot ha anunciat que no acatarà la sentència.
De pressió no només n'ha vingut des de l'àmbit polític. Els mitjans de comunicació van posar-se d'acord el novembre passat en una iniciativa sense precedents que va consistir a publicar un editorial conjunt titulat "La dignitat de Catalunya", en el qual criticaven el retard en la sentència.
De tota manera, les mateixes fonts han puntualitzat que el debat no serà monogràfic, ja que estudiaran també un recurs sobre els Pressupostos Generals de l'Estat, segons ha avançat TV3. Les fonts tampoc no han aclarit si servirà per votar sobre la constitucionalitat del text.
El Partit Popular va interposar un recurs el 31 de juliol del 2006, un mes abans que l'Estatut entrés en vigor i un mes després de ser votat en referèndum. Els populars al·legaven que el text estatutari era inconstitucional i deixaven l'última paraula als dotze magistrats del TC. D'això fa tres anys i vuit mesos, i en tot aquest temps no han arribat a cap acord.
Ara ja no són dotze els magistrats que podran emetre sentència, sinó deu. I és que Pablo Pérez-Tremps va ser recusat i Roberto García-Calvo es va morir. A més a més, quatre membres del plenari continuen a l'òrgan tot i que el seu mandat ha vençut. Amb tot, els que tenen veu i vot són deu i fins ara hi havia empat.
Els magistrats del Tribunal Constitucional han recuperat aquesta setmana les discussions sense que inicialment hi hagués una majoria per tirar endavant la sentència de l'Estatut. La presidenta del tribunal, María Emilia Casas, ha treballat aquests dies per superar l'empat a cinc en la votació que hi hauria entre magistrats conservadors i progressistes intentant aconseguir, com a mínim, el vot d'un magistrat del primer grup.
Els cinc suports amb els quals el nou esborrany comptava de partida són els de la presidenta Casas, la ponent de la sentència, Elisa Pérez Vera, i els magistrats Pascual Sala, Eugenio Gay i Manuel Aragón, mentre que en el ple de la setmana que ve es comprovarà si els conservadors Guillermo Jiménez i Ramón Rodríguez Arribas també hi voten a favor. Entre els que es dóna per fet que no donaran suport al text que hi ha sobre la taula, assenyalen les fonts, hi figuren els membres del "nucli dur" dels conservadors: Conde, Rodríguez Zapata i Delgado.
Algunes fonts consultades per Catalunya Ràdio han indicat aquests dies que l'acord es podria establir al voltant d'una sentència que retallaria una quinzena d'articles de l'Estatut i que també tindria un caràcter interpretatiu sobre altres articles del text. La denominació de nació és un dels aspectes que podria quedar alterat respecte al que es va aprovar en referèndum, ara fa gairebé quatre anys.
A l'espera de la sentència
La llarga espera en el pronunciament del Tribunal Constitucional ha desesperat la societat política i civil de Catalunya. El govern ha demanat unitat i ha defensat sempre la constitucionalitat del text, i els partits han reclamat una vegada i una altra que el TC es decidís pronunciant-s'hi en diferents termes: el més rotund, el d'Esquerra Republicana, que fins i tot ha anunciat que no acatarà la sentència.
De pressió no només n'ha vingut des de l'àmbit polític. Els mitjans de comunicació van posar-se d'acord el novembre passat en una iniciativa sense precedents que va consistir a publicar un editorial conjunt titulat "La dignitat de Catalunya", en el qual criticaven el retard en la sentència.
