El Tribunal Constitucional avala per unanimitat la Llei de Partits

El ple del Tribunal Constitucional ha avalat per unanimitat la constitucionalitat de la Llei de Partits Polítics. D'aquesta manera, l'alt tribunal rebutja el recurs presentat pel govern basc contra aquesta llei. En el recurs presentat per l'executiu d'Ibarretxe s'argumentava que la Llei de Partits restringia drets fonamentals que reconeix la Constitució, com ara l'associació política, la llibertat ideològica i de participació en els afers públics. La decisió del Tribunal Constitucional es pren després que el ple d'aquest òrgan judicial va rebujar la segona recusació presentada pel govern basc contra el seu president, Manuel Jiménez de Parga, per suposada parcialitat. La sentència es farà pública demà.
El Tribunal Constitucional avala per unanimitat la Llei de Partits
Tribunal Constitucional

El Tribunal Constitucional avala per unanimitat la Llei de Partits

El ple del Tribunal Constitucional ha avalat per unanimitat la constitucionalitat de la Llei de Partits Polítics. D'aquesta manera, l'alt tribunal rebutja el recurs presentat pel govern basc contra aquesta llei. En el recurs presentat per l'executiu d'Ibarretxe s'argumentava que la Llei de Partits restringia drets fonamentals que reconeix la Constitució, com ara l'associació política, la llibertat ideològica i de participació en els afers públics. La decisió del Tribunal Constitucional es pren després que el ple d'aquest òrgan judicial va rebujar la segona recusació presentada pel govern basc contra el seu president, Manuel Jiménez de Parga, per suposada parcialitat. La sentència es farà pública demà.
La Llei de Partits, que va entrar en vigor el 29 de juny de l'any passat, és fruit de l'acord entre el PP i el PSOE, els artífexs, també, del Pacte Antiterrorista. L'autor de la llei és l'aleshores ministre de Justícia Ángel Acebes, actual titular d'Interior. Acebes va ser l'encarregat de defensar en el debat parlamentari, el mes de maig, la nova llei, elaborada amb l'objectiu principal d'il·legalitzar Batasuna i que van aprovar les Corts amb el 90% dels vots favorables. Segons la llei, els motius per il·legalitzar una formació política són: - Donar suport, exprés o tàcit, al terrorisme. - Fer accions que fomentin una cultura de l'enfrontament civil. - Incloure persones condemnades per terrorisme a les llistes electorals. - Utilitzar símbols d'una organització terrorista o cedir els espais electorals gratuïts. - I participar en homenatges a terroristes. Mentrestant, la maquinària judicial per il·legalitzar Batasuna ja està en marxa. El Tribunal Suprem va rebre ahir les al·legacions aportades pels representants de Batasuna en contra d'aquest procés, iniciat amb la petició d'il·legalització que van fer el govern espanyol i la Fiscalia General de l'Estat. L'advocat Iñigo Iruin argumenta que l'únic que s'ha pogut demostrar és que Batasuna no condemna els atemptats d'ETA i que això no és motiu d'il·legalització. Paral·lelament hi ha un altre procés judicial obert, el que va iniciar l'estiu passat el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón quan va suspendre cautelarment d'activitats Batasuna, va ordenar el tancament dels seus locals --alguns es van haver de desallotjar usant la força, com la seu de Bilbao-- i es van bloquejar les finances de la coalició "abertzale".

NOTÍCIES RELACIONADES