El trencalòs augmenta la seva població al Parc Natural de l'Alt Pirineu

Es confirmen la consolidació d'una nova parella de trencalossos al Parc Natural de l'Alt Pirineu i el naixement de quatre polls, factors que auguren un bon futur per a aquestes aus.

A Catalunya, cap a començaments del segle XX, l'espècie del trencalòs era present als Pirineus i als Ports de Tortosa. De seguida va desaparèixer d'aquest últim indret i va començar una regressió en sentit est-oest als Pirineus.

A començaments dels anys 80 la població era només d'unes cinc o sis parelles distribuïdes per les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Els principals factors que van causar la greu regressió van ser la utilització de verins, la caça i l'espoli dels nius.

La greu situació en què es trobava l'espècie va donar lloc, el 1998, a l'aplicació de l'anomenat "Pla Coordinat d'Actuacions per a la Protecció del Trencalòs". Posteriorment es va aprovar el Pla de Recuperació del Trencalòs a Catalunya.

Des d'aleshores va començar un procés de recuperació i es va arribar als 84 adults l'any 2013, distribuïts entre les comarques de la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès.

El seguiment que es fa del trencalòs consisteix a localitzar any rere any la ubicació exacta del niu de cada un dels territoris i observar el comportament del poll. Observar si salta i s'incorpora a la població salvatge. Aquest any s'ha confirmat la consolidació d'una nova parella al Parc Natural, i així han passat de vuit a nou els territoris amb presència d'exemplars reproductors, dels 42 existents a Catalunya.

D'aquests territoris del Parc, tan sols en quatre ha començat la reproducció amb la posta i, per tant, l'inici de la incubació. Han nascut quatre polls, el mateix nombre que la temporada passada, i que representa un 36% de la productivitat de tot Catalunya: onze polls.

L'èxit reproductor del trencalòs depèn de la disponibilitat tròfica relacionada amb la ramaderia extensiva i d'ungulats salvatges i està considerat com un indicador de la qualitat ambiental de l'espai; en aquest aspecte, la del Parc Natural de l'Alt Pirineu és la més alta de totes.

Així doncs, sembla que podria incrementar-se lentament la població reproductora, tendència que marca la tònica general de l'àmbit de la serralada pirinenca, la població de la qual és l'única que es pot considerar consolidada ara per ara de tota la Unió Europea.