El TPI ordena la detenció del president del Sudan per crims de guerra i contra la humanitat a Darfur
El Tribunal Penal Internacional ha emès avui una ordre de detenció contra el president del Sudan, Omar Hassan Ahmad al-Bashir, per crims de guerra i contra la humanitat a la regió sudanesa de Darfur. El fiscal del TPI acusa Al-Bashir d'haver organitzat la campanya de violència dels àrabs nòmades contra la població camperola sedentària de Darfur. Durant aquesta campanya 35.000 persones han estat assassinades i 100.000 més han mort de fam i malalties. Amb aquest decisió, Al-Bashir esdevé el primer president en exercici perseguit fins ara per aquest Tribunal Internacional. El Sudan ha rebutjat entregar el president i considera que la decisió forma part d'un "pla neocolonialista".
Les reaccions a aquesta ordre del fiscal del TPI Luis Moreno Ocampo no s'han fet esperar. El Departament d'Estat nord-americà la considera encertada, i ha advertit el Sudan que es contingui, ja que Washington "no tolerarà" atacs contra interessos estrangers al Sudan ni contra la població civil. Aquest advertiment arriba quan un miler de manifestants ja han sortit als carrers de la capital sudanesa per protestar contra la decisió. A més, diverses organitzacions no governamentals, com és el cas de Metges Sense Fronteres, ja han ordenat l'evacuació de tot el seu personal estranger a Darfur. Els rebels de la regió no han amagat la seva alegria i han considerat que la decisió del TPI és "una gran victòria" i "un gran dia per al Sudan i Darfur".
En canvi, l'emissari per al Sudan del president rus Dmitri Medvédev ha manifestat la preocupació de Moscou respecte a l'ordre de detenció. Segons els russos, "la inoportuna decisió del TPI crearà un precedent perillós per al sistema de relacions internacionals i podria tenir conseqüències negatives per al Sudan". En un sentit similar s'ha manifestat un portaveu de la Unió Africana, que considera que aquesta decisió podria "amenaçar la pau" al país.
L'ordre de detenció, efectivament, estableix un doble precedent perquè afecta un president en exercici i un país que no ha firmat l'Estatut de Roma, el text fundador del Tribunal Penal Internacional. Tot i això, en aquest cas l'Estatut permet que el fiscal procedeixi contra Al-Bashir, ja que la jurisdicció del Tribunal es pot estendre a un Estat no signatari si ho demana el Consell de Seguretat de l'ONU, una petició que va fer el Consell de Seguretat el 20 de març del 2005 en una resolució que autoritzava que el TPI investigués els crims de guerra i contra la humanitat a Darfur.
Judicis famosos
Amb anterioritat al TPI i en el marc de les Nacions Unides, aquests últims anys s'han creat tribunals especials per jutjar crims de guerra i contra la humanitat a diversos indrets del món. Es tracta d'uns tribunals internacionals creats a imatge i semblança dels tribunals de Nuremberg. Alguns d'aquests judicis han assegut al banc dels acusats personatges tan famosos com Charles Taylor, Slobodan Milosevic i Milan Milutinovic.
Charles Taylor. El president de Libèria va ser inculpat al març del 2003 per crims de guerra i contra la humanitat durant la guerra civil de Sierra Leone, que va provocar la mort de 120.000 persones entre el 1991 i el 2001. Elegit president el 1997, Charles Taylor va dimitir l'agost del 2003 i es va exiliar a Nigèria. Va ser detingut al març del 2006. Al juny del 2007 va ser jutjat pel Tribunal Especial per a Sierra Leone. El judici, deslocalitzat de Freetown a la Haia per raons de seguretat, està previst que acabi a finals d'any.
Slobodan Milosevic. El president iugoslau, elegit el 1997, va ser inculpat al maig de 1999 pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia per genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat comesos a Bòsnia, Kosovo i Croàcia, entre el 1991 i el 1999. Derrotat a les eleccions presidencials del setembre del 2000, va ser lliurat al TPI al juny del 2001. Va morir l'11 de març del 2006 mentre el jutjaven.
Milan Milutinovic. President de Sèrbia del desembre del 1997 al desembre del 2002, va ser inculpat al maig del 1999. Es va entregar al TPI al gener del 2003. L'exaliat de Slobodan Milosevic va ser jutjat amb cinc coacusats més entre el juliol del 2006 i l'agost del 2008 per crims de guerra i contra la humanitat durant la guerra de Kosovo. Milutinovic va ser absolt dels càrrecs el 26 de febrer. Els altres coacusats van ser condemnats a penes que oscil·len entre els 15 i els 22 anys de presó.
En canvi, l'emissari per al Sudan del president rus Dmitri Medvédev ha manifestat la preocupació de Moscou respecte a l'ordre de detenció. Segons els russos, "la inoportuna decisió del TPI crearà un precedent perillós per al sistema de relacions internacionals i podria tenir conseqüències negatives per al Sudan". En un sentit similar s'ha manifestat un portaveu de la Unió Africana, que considera que aquesta decisió podria "amenaçar la pau" al país.
L'ordre de detenció, efectivament, estableix un doble precedent perquè afecta un president en exercici i un país que no ha firmat l'Estatut de Roma, el text fundador del Tribunal Penal Internacional. Tot i això, en aquest cas l'Estatut permet que el fiscal procedeixi contra Al-Bashir, ja que la jurisdicció del Tribunal es pot estendre a un Estat no signatari si ho demana el Consell de Seguretat de l'ONU, una petició que va fer el Consell de Seguretat el 20 de març del 2005 en una resolució que autoritzava que el TPI investigués els crims de guerra i contra la humanitat a Darfur.
Judicis famosos
Amb anterioritat al TPI i en el marc de les Nacions Unides, aquests últims anys s'han creat tribunals especials per jutjar crims de guerra i contra la humanitat a diversos indrets del món. Es tracta d'uns tribunals internacionals creats a imatge i semblança dels tribunals de Nuremberg. Alguns d'aquests judicis han assegut al banc dels acusats personatges tan famosos com Charles Taylor, Slobodan Milosevic i Milan Milutinovic.
Charles Taylor. El president de Libèria va ser inculpat al març del 2003 per crims de guerra i contra la humanitat durant la guerra civil de Sierra Leone, que va provocar la mort de 120.000 persones entre el 1991 i el 2001. Elegit president el 1997, Charles Taylor va dimitir l'agost del 2003 i es va exiliar a Nigèria. Va ser detingut al març del 2006. Al juny del 2007 va ser jutjat pel Tribunal Especial per a Sierra Leone. El judici, deslocalitzat de Freetown a la Haia per raons de seguretat, està previst que acabi a finals d'any.
Slobodan Milosevic. El president iugoslau, elegit el 1997, va ser inculpat al maig de 1999 pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia per genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat comesos a Bòsnia, Kosovo i Croàcia, entre el 1991 i el 1999. Derrotat a les eleccions presidencials del setembre del 2000, va ser lliurat al TPI al juny del 2001. Va morir l'11 de març del 2006 mentre el jutjaven.
Milan Milutinovic. President de Sèrbia del desembre del 1997 al desembre del 2002, va ser inculpat al maig del 1999. Es va entregar al TPI al gener del 2003. L'exaliat de Slobodan Milosevic va ser jutjat amb cinc coacusats més entre el juliol del 2006 i l'agost del 2008 per crims de guerra i contra la humanitat durant la guerra de Kosovo. Milutinovic va ser absolt dels càrrecs el 26 de febrer. Els altres coacusats van ser condemnats a penes que oscil·len entre els 15 i els 22 anys de presó.
