El TPI condemna a cadena perpètua per genoci els caps d'alguns mitjans de comunicació de Ruanda

El Tribunal Penal Internacional per a Ruanda (TIPR) ha condemnat per genocidi i incitació pública a cometre'n els responsables dels anomenats "mitjans de l'odi" jutjats pel seu paper en les matances perpetrades al país el 1994, en les quals van morir més de mig milió de persones. Tots els que seien a banqueta dels acusats eren directius d'empreses de comunicació.
El TPI condemna a cadena perpètua per genoci els caps d'alguns mitjans de comunicació de Ruanda
Ruanda

El TPI condemna a cadena perpètua per genoci els caps d'alguns mitjans de comunicació de Ruanda

El Tribunal Penal Internacional per a Ruanda (TIPR) ha condemnat per genocidi i incitació pública a cometre'n els responsables dels anomenats "mitjans de l'odi" jutjats pel seu paper en les matances perpetrades al país el 1994, en les quals van morir més de mig milió de persones. Tots els que seien a banqueta dels acusats eren directius d'empreses de comunicació.
Ferdinand Nahimana, de 53 anys, antic director de Ràdio Televisió Mil Puigs (RTLM), i Hassan Ngeze, de 42 anys, exredactor en cap de la revista "Kangura", han estat condemnats a cadena perpètua. Jean Bosco Barayagwiza, de 50 anys, exconseller del Ministeri d'Afers Exteriors ruandès i fundador de l'RTLM, l'han condemnat a 35 anys de presó. Tots tres han estat també considerats culpables de conspiració per cometre genocidi i crims contra la humanitat en les modalitats de persecució i exterminació. Els acusats s'havien declarat innocents dels càrrecs de què els acusava el tribunal. Nahimana i Ngeze, presents a la sala, han rebut drets la sentència a cadena perpètua pronunciada per la jutge Navanethem Pillay. La condemna de 35 anys a Barayagwiza, absent des del principi del judici, ha estat imposada seguint una resolució del Tibunal d'Apel·lació del TPIR, que va establir al 2000 que els drets fonamentals de l'encausat havien estat perjudicats durant la seva detenció inicial, per la qual cosa va ordenar una rebaixa de la pena en el cas que fos condemnat. En el seu veredicte, la jutge ha dit que Ngeze "no va respectar la responsabilitat que comporta la llibertat d'expressió i va enverinar les ments dels seus lectors". La revista "Kangura" va publicar el 1990 els "deu manaments hutu", que preconitzaven, entre altres coses, "deixar de tenir pietat amb el tutsis". "Vostè sabia el poder que tenien les seves paraules i en lloc d'utilitzar mitjans legítims per defensar el seu patriotisme, va optar pel camí del genocidi", ha dit la magistrada a Nahimana. Tot i que cap dels dos es va posar directament davant del micròfon, el veredicte afirma que Nahimana era el número 1 de l'emissora i Barayagwiza, el segon, i que per tant eren "responsables d'allò que sortia en antena". L'emissora fa fer una crida expressa a exterminar els tutsis", l'ètnia minoritària a Ruanda. "Aixequeu-vos per exterminar l'enemic. Fixeu-vos en el seu nas i, si és fi i petit, trenqueu-lo", va dir un dels presentadors fent referència a un dels trets físics distintius de l'ètnia tutsi. En el que se suposava que era un consell, l'RTLM va animar els tutsis a tornar a casa seva, i molts dels que van seguir aquesta recomanació van ser assassinats immediatament. Com a prova del poder que tenia aquest mitjà a la població, el veredicte ha assenyalat que "quan la ràdio va sol·licitar que no hi hagués més atacs contra la força de pau de l'ONU, es van acabar". Els mitjans "van preparar el terreny per al genocidi", ha dit la magistrada, que ha recordat que la ràdio era "el mitjà de comunicació que arribava a més gent a Ruanda".

NOTÍCIES RELACIONADES