El Tibet eleva a 100 els morts durant els disturbis entre la Xina i els monjos budistes de Lhasa

La revolta tibetana contra les autoritats xineses ja ha deixat almenys deu morts. El balanç de víctimes el fa públic el govern comunista, que assegura que tots són comerciants xinesos que viuen en aquesta regió i que han vist com els revoltats assaltaven els seus negocis, per això es tem que podria ser més alt. De fet, el govern tibetà exiliat al nord de l'Índia diu que disposa d'informes no confirmats que assenyalen que la repressió xinesa ha causat un centenar de morts i parla d'estat de setge a Lhasa.

El bloqueig informatiu fa molt difícil saber què està passant en aquesta regió ocupada per la Xina el 1951. Pequín, preocupat per la repercussió que pugui tenir tot plegat de cara als Jocs Olímpics, demana als revoltats que abandonin les protestes abans de demà a la nit si volen aconseguir la seva clemència.

Protestes arreu del país, enfrontaments i repressió. El govern xinès ha mostrat de nou el vessant més autoritari i repressiu per silenciar diverses manifestacions populars al Tibet. Fa ja quatre dies que els monjos budistes intenten sortir al carrer per protestar i recordar l'aniversari de la rebel·lió tibetana, que va acabar l'any 1959 amb l'exili del dalai-lama. L'exèrcit xinès s'ha desplegat pels carrers de Lhasa, la capital, on s'ha multiplicat la tensió, les detencions i els aldarulls.

Tota la revolta ha començat de manera pacífica. A principi de setmana, uns cinc-cents monjos del monestir de Deprung es van manifestar en record del quaranta-novè aniversari de la rebel·lió fallida contra l'ocupació xinesa. El govern de de Pequín va qualificar la marxa "d'estratègia estúpida" orquestrada pel dalai-lama. La tensió va anar en augment i divendres va esclatar. Els manifestants independentistes van atacar comerços regentats per xinesos han, els van cremar i van tirar pedres a la policia. La resposta policial deixava un nombre imprecís de morts. L'esclat de violència no tan sols posa en dubte l'harmonia de què tant li agrada parlar al govern comunista, sinó també la capacitat de celebrar una gran competició esportiva sense córrer el risc d'haver de treure els tancs al carrer.

Condemna internacional

El govern tibetà a l'exili ha reclamat la mediació de la comunitat internacional després dels disturbis i demana a l'ONU que enviï observadors per investigar les violacions dels drets humans. Aquest govern, a més, ha demanat a Pequín que sigui compassiu amb la població civil i que no endureixi la repressió perquè això incrementaria l'espiral de violència. El dalai-lama ha instat les autoritats xineses a renunciar a la "força bruta" i emprendre el camí del diàleg i ha assenyalat que els aldarulls "són una manifestació de l'arrelat ressentiment dels tibetans" per l'ocupació xinesa.

Els Estats Units han exigit al govern de la Xina que dialogui amb el dalai-lama. Des de l'Índia també s'ha fet una crida a les autoritats de Pequín perquè aturin la repressió i acceptin el diàleg. Mentrestant, la Xina no confirma ni desmenteix la detenció de centenars de tibetans i es limita a dir que han actuat segons la llei, i asseguren que la situació està estabilitzada. Per la seva banda, organitzacions com Amnistia Internacional condemnen les pràctiques utilitzades per la policia xinesa, amb l'ús de gasos lacrimògens i descàrregues elèctriques.

Els pitjors disturbis en vint anys

Aquests incidents al Tibet són els més importants des de la revolta del 1989, quan, coincidint amb la repressió a Tiananmen, Pequín va declarar la llei marcial a la província després de massives manifestacions dels tibetans a favor de la independència, que també van començar un 10 de març amb motiu de l'aniversari de la revolta fallida del 1959. Les tropes de l'Exèrcit d'Alliberament Popular xinès van ocupar el Tibet l'any 1951 i, segons les autoritats ocupants, el règim comunista ha tret la regió d'un sistema feudal i esclavista.