El Termcat inclou neologismes gastronòmics nascut a Santa Coloma fruit de la integració de població estrangera

El Termcat inclou neologismes gastronòmics nascut a Santa Coloma fruit de la integració de població estrangera

El Termcat inclou neologismes gastronòmics nascut a Santa Coloma fruit de la integració de població estrangera

ACN Santa Coloma de Gramenet.-El Centre de Terminologia de la Llengua Catalana (Termcat) ha anunciat la incorporació de neologismes gastronòmics nascuts al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet, on hi conflueixin més d'un centenar de llengües i cultures diferents. Les propostes es fan coincidint amb la cinquena edició de la mostra 'Sabors del Món', una iniciativa que pretén fomentar la cohesió social i l'ús de la llengua catalana a través del menjar. Els plats i productes analitzats per al Termcat són sekihan, dal paratha, chocho, natto i poori, majoritàriament d'origen oriental. El Centre de Terminologia ha fet propostes de noms en català, però manté també el nom original, segons ha explicat a l'ACN una de les responsables de l'àrea de Recerca i Gestió Terminològica, Montserrat Serra.

El sekihan és un plat japonès que es 'tradueix' al català com un arròs amb mongeta azuki, a través del que el Termcat anomena denominacions descriptives. És una de les fórmules que utilitza el Centre de Terminologia per incorporar noves paraules, provinents d'altres llengües i cultures.El mateix passa amb el plat indi dal paratha, que es proposa traduir com a paratha farcit de llegums. Un tercer cas és el poori o puri, també de la Índia, que a partir d'ara es proposa que també es pugui anomenar pa indi de festa. I s'accepta també referir-se com a chocho al llobí o tramús, més propi dels països mediterranis.Finalment, el cinquè neologisme és el natto, una soja fermentada provinent de Japó que s'incorpora sense cap modificació. Segons ha explicat una de les responsables de l'àrea de Recerca i Gestió Terminològica del Termcat, Montserrat Serra, aquest és un mot que prové del seu nom científic i que, a més, es "perfectament pronunciable" en català.Serra detalla que la intenció és buscar una "manera catalana d'anomenar" plats i productes que ja són presents a mercats i botigues per tal d'evitar utilitzar mots que "sonen molt exòtics". Tot i això, el Termcat manté el nom original de la llengua d'origen, en alguns casos invariable i en alguns cassos adaptada.Des del Termcat destaquen la incorporació de mots orientals per la forta presència de la gastronomia índia, xinesa o japonesa a Catalunya. "Hem anat batejant productes i els hem fet nostres", destaca Serra. Del mateix barri del Fondo de Santa Coloma en va sorgir fa uns anys la col xinesa o l'enciam espàrrec, dues denominacions que, assegura, s'estan normalitzant.El Centre de Terminologia destaca el projecte 'Sabors del Món' com una iniciativa interessant, tant a nivell lingüístic com en l'àmbit de la cohesió social. La presidenta de Fondo Comerç -entitat impulsora-, Teresa Castellví, explica que es vol treballar la integració i potenciar l'ús del català com a llengua de cohesió a través del menjar.Al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet hi ha un 40% de població immigrant, provinent de més d'un centenar països, i aquesta realitat social es trasllada també als mercats i botigues, on la varietat de productes provinents d'altres cultures és immensa. La diversitat, però, obliga també a promoure iniciatives com 'Sabors del Món' per al foment de la convivència.