El Teatre Zíngaro du el seu espectacle eqüestre a La Rochelle abans d'arribar al Fòrum

Al Teatre Zíngaro, cada genet manté una gran complicitat amb el cavall que l'acompanya a l'escenari. En aquesta companyia eqüestre, els cavalls són les verdaderes estrelles, una mena de tresors que cal cuidar dia a dia. Fa vint anys que el "clan Zíngaro" viatja seguint un estil de vida nòmada per ciutats de tot el món. Aquests dies han fet parada en una esplanada de La Rochelle, on han instal·lat la gran carpa negra que els identifica i que allà on va atrau públic de totes les edats. El cap d'aquesta companyia és un home de mirada enigmàtica que es fa dir Bartabàs, un autèntic genet que ha convertit el seu domini de la doma en tot un art. En el nou muntatge, que du per títol "Loungta. Els cavalls al vent", la inspiració li ha arribat de terres tibetanes. Els cants d'uns monjos del Tibet són l'única banda sonora d'un muntatge que endinsa l'espectador en una atmosfera mística i espiritual. "A Occident, quan componem música religiosa sacra sempre és una cosa elegant que vol provocar les emocions. Per a ells, el so té realment un valor tècnic, tant per a la persona que practica aquests cants com per al que escolta, de fer entrar en la meditació, el no practicant el fa entrar en un nivell de percepció diferent; és això el que m'ha interessat. La música en l'espectacle no és una il·lustració, sinó que ajuda a fer entrar l'espectador en un estat de percepció diferent", ha dit un espectador en la sortida del muntatge. Genets, acròbates i cavalls aixequen un muntatge que és més que pura exhibició eqüestre. Cada escena ha estat pensada com un ritual que evoca un món de màgia, deesses i bruixots. Tot un espectacle d'emocions i imatges plenes de bellesa.