El Teatre Nacional presenta "Ganivets a les gallines", un drama rural escocès
El teatre més jove que s'escriu i que s'estrena al Regne Unit té força predicament els últims temps a les cartelleres internacionals, i, en aquest sentit, Barcelona no és cap excepció. Aquesta setmana, a la sala Tallers del TNC, arriba un drama rural que és la primera obra d'un jove autor escocès que ja s'ha representat per tot Europa. El títol, que no té res a veure amb el maltractament d'animals, és "Ganivets a les gallines".
L'actitud tímida. Seriós, poques paraules, semblava perplex ahir a la nit, l'escocès David Harrower, abans de la primera funció en públic (l'estrena oficial és demà) de la versió catalana de la seva primera obra, "Ganivets a les gallines", estrenada a Edimburg l'any 95, en un teatre amb un centenar de seients, però que després ha conegut un considerable èxit internacional, amb una vintena de versions arreu. I això que no es tracta de la clàssica comèdia lleugera d'audiència fàcil.
En escena, un entorn rural escocès, només tres personatges. La dona protagonista, camperola, sense estudis, però curiosa i hipersensible, està casada amb un pagès de manual, partidari d'aquella idea segons la qual les coses passen perquè han de passar. En alguns moments es diu que la gent d'aquest poble té "cervell de fems". Entremig s'interposa el moliner: viu al marge, li agrada llegir i escriure, i fa que la dona conegui un món nou, que comenci a satisfer una curiositat gairebé innata. Ella, que és dona de camp, sent que ha d'aconseguir trobar el nom adequat per a cada cosa, per a cada sentiment, de la mateixa manera i amb el mateix impuls que clava el ganivet al ventre d'una gallina. D'aquí el títol un pèl estrany d'aquest triangle que protagonitzen Àurea Márquez, Pep Cortés, que és el marit, i Francesc Garrido, el moliner, i que ha dirigit Antonio Simón, ara mateix amb una altra direcció seva a la cartellera, l'èxit d'"Ay, Carmela".
