El TC titlla d'"evident excés" la creació d'un Consell de Justícia de Catalunya
El Tribunal Constitucional ha qualificat d'"evident excés" la creació d'un Consell de Justícia de Catalunya i considera que l'únic òrgan de govern del poder judicial és el Consell General del Poder Judicial. Així, el Consell de Justícia de Catalunya queda buit d'atribucions i només se li confereix la potestat de precisar i aplicar, en l'àmbit de Catalunya, els reglaments de CGPJ, informar sobre propostes en matèria d'organització i demarcacions i presentar una memòria al Parlament, així com exercir les funcions que li atribueix la llei orgànica del poder judicial.
El Tribunal Constitucional ha tombat diversos articles de l'Estatut sobre el poder judicial. Sis dels 14 articles anul·lats completament es refereixen a la justícia, així com un dels 27 que hauran de ser interpretats seguint els criteris del TC.
La sentència avorta l'intent de descentralitzar el poder judicial, creant el Consell de Justícia de Catalunya (CJC), i recorda que el poder judicial és únic a l'Estat, que no és federal. Tot i això, el Tribunal Constitucional avala parcialment l'article 95.2 de l'Estatut, que inclou el precepte que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és "l'última instància judicial de tots els processos iniciats a Catalunya" perquè no es contradiu amb els articles 123 ni 152 de la Constitució i perquè no li atribueix l'última instància "en tots els processos" de tots els casos. En canvi, el TC sentencia que l'Estatut no pot definir les competències del Tribunal Suprem, quan l'article estableix la seva funció d'"unificació de doctrina", i diu que "simplement en fa al·lusió" ja que "només" ho pot definir la llei orgànica del poder judicial. Per tant, amb aquest matís, la sentència avala el precepte sencer.
El TC limita les competències en dret civil a les lleis ja existents en néixer la Constitució
El Tribunal Constitucional creu que l'article 129 de l'Estatut, que atorga a la Generalitat "la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l'article 149.1.8 de la Constitució atribueix a l'Estat", no és contrari a la Constitució. El problema és que el Tribunal recorda que l'article constitucional esmentat deixa clar que en dret civil l'Estat té totes les competències. Aquest article constitucional reconeix, però, que Catalunya, gràcies als seus "drets històrics", pot "conservar, modificar i desenvolupar" el codi civil ja existent l'any 78, quan s'aprova la Constitució. És a dir, Catalunya no amplia gens les seves competències en dret civil amb el nou Estatut.
La sentència avorta l'intent de descentralitzar el poder judicial, creant el Consell de Justícia de Catalunya (CJC), i recorda que el poder judicial és únic a l'Estat, que no és federal. Tot i això, el Tribunal Constitucional avala parcialment l'article 95.2 de l'Estatut, que inclou el precepte que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és "l'última instància judicial de tots els processos iniciats a Catalunya" perquè no es contradiu amb els articles 123 ni 152 de la Constitució i perquè no li atribueix l'última instància "en tots els processos" de tots els casos. En canvi, el TC sentencia que l'Estatut no pot definir les competències del Tribunal Suprem, quan l'article estableix la seva funció d'"unificació de doctrina", i diu que "simplement en fa al·lusió" ja que "només" ho pot definir la llei orgànica del poder judicial. Per tant, amb aquest matís, la sentència avala el precepte sencer.
El TC limita les competències en dret civil a les lleis ja existents en néixer la Constitució
El Tribunal Constitucional creu que l'article 129 de l'Estatut, que atorga a la Generalitat "la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l'article 149.1.8 de la Constitució atribueix a l'Estat", no és contrari a la Constitució. El problema és que el Tribunal recorda que l'article constitucional esmentat deixa clar que en dret civil l'Estat té totes les competències. Aquest article constitucional reconeix, però, que Catalunya, gràcies als seus "drets històrics", pot "conservar, modificar i desenvolupar" el codi civil ja existent l'any 78, quan s'aprova la Constitució. És a dir, Catalunya no amplia gens les seves competències en dret civil amb el nou Estatut.
