El suro que no s'escorça dels boscos gironins faria guanyar als propietaris 8 milions d'euros
El bosc no s'aprofita prou i això fa que, en molts casos, estigui brut i afavoreixi la propagació dels incendis. Però més enllà de l'interès natural, unes dades del Departament de Medi Ambient referides als boscos gironins indiquen que aquí hi ha negoci. Ara, anualment, es cullen sis tones d'escorça de suro, cosa que representa només la meitat de la producció real. Els propietaris de boscos deixen d'ingressar a l'any vuit milions d'euros amb l'escorça que no aprofiten.
Si els propietaris forestals de suredes les cuidessin i n'aprofitessin el suro, la producció catalana és doblaria fins arribar a unes 12.000 tones cada any. Això significaria un augment d'ingressos de com a mínim vuit milions d'euros.
Per fer rendibles les 60.000 hectàrees de bosc on el suro és l'arbre predominant els propietaris tenen el suport de la Generalitat a través dels plans de gestió forestal subvencionats.
A la rendibilitat econòmica de la silvicultura de les suredes s'hi afegeix la rendibilitat social de tenir els boscos nets i cuidats i, per tant, una bona prevenció contra incendis.
Els portuguesos, que són els primers productors de suro del món, han vist en els boscos catalans la possibilitat d'obtenir una matèria primera de qualitat i han començat a interessar-se per les suredes gironines abandonades.
Actualment, el suro català es ven quasi tot a Portugal, on rep els primers tractaments industrials, per tornar a les empreses gironines, on s'acaba el producte.
