El Suprem obliga a designar un nou advocat d'ofici per un condemnat per agressió sexual per "manca de defensa"

El Suprem obliga a designar un nou advocat d'ofici per un condemnat per agressió sexual per "manca de defensa"

El Suprem obliga a designar un nou advocat d'ofici per un condemnat per agressió sexual per "manca de defensa"

ACN Barcelona.-El Tribunal Suprem (TS) ha anul·lat la designació d'advocat d'ofici a un condemnat per agressió sexual que va recórrer la sentència de l'Audiència de Barcelona en apreciar "una manca absoluta de defensa" en el seu recurs, que qualifica com a "'collage' de consideracions jurídiques" "que no tenen lligam discursiu" i "òrfenes" de correspondència amb les objeccions que planteja, sostenint en ocasions "una cosa i la seva contrària". L'alt tribunal obliga a nomenar un nou advocat, del Col·legi de Madrid, per al condemnat, que haurà d'interposar el recurs que correspongui.

Segons explica el Suprem en una interlocutòria, "la voluntat del condemnat que la seva condemna sigui revisada judicialment s'ha saldat amb la presentació merament formal o aparent d'un recurs", ja que "l'específica actuació professional desplegada, per desatendre l'anàlisi de la realitat fàctica i jurídica plasmada en la sentència, no possibilita la revisió de la sentència condemnatòria en els termes que són inherents al desacord expressat per l'acusat".La sentència recorreguda va ser dictada el 17 d'octubre de 2016 per l'Audiència de Barcelona, i va condemnar l'acusat a 12 anys i mig de presó per delicte continuat d'agressió sexual i tres anys més abusos sexuals continuats, a més de prohibir a Enrique Alfredo H.P. d'apropar-se a la seva víctima, una dona. L'acusat, tot i haver reconegut els fets en el judici, va reclamar un advocat que recorregués en nom seu el pronunciament de condemna, concretament, si era o no pertinent que la sentència declari una doble responsabilitat criminal des d'una mateixa continuïtat delictiva.Davant la sol·licitud del condemnat per recórrer, es va designar advocat del torn d'ofici pel Col·legi d'Advocats de Madrid. El Suprem ha decidit anul·lar aquesta designació a la vista del recurs presentat, i ordenat que es nomeni un altre advocat d'ofici. El tribunal explica que la millor o pitjor qualitat jurídica dels escrits és una cosa estranya al jutjador, excepte flagrant infracció del principi de defensa com passa en aquest cas concret. "Només en els casos, com el que és objecte d'aquesta resolució judicial, on s'aprecia una manca absoluta de defensa, el tribunal pot traslladar al corresponent Col·legi d'Advocats perquè designi un nou col·legiat que instrumentalitzi en termes substancials el dret de defensa que a tota part correspon ", diu la Sala.D'altra banda, el Suprem vol destacar en la seva interlocutòria la tasca del torn d'ofici, activitat exercida mitjançant l'organització dels col·legis d'advocats, "que sens dubte contribueix no només a realçar la qualitat de la defensa, sinó a proporcionar la seva universalitat".La interlocutòria recorda la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans que posa de manifest que la simple designació d'un lletrat no garanteix per si mateixa l'efectivitat de l'auxili, ja que, en cas contrari, si l'advocat eludís els seus deures de defensa, s'amenaçaria amb convertir l'assistència jurídica gratuïta en una paraula buida. Per això, les autoritats competents estan obligades a intervenir quan l'advocat d'ofici fracassi de manera manifesta en la seva defensa.La resolució destaca que els col·legis professionals d'advocats, en satisfacció de l'interès públic que justifica la naturalesa de la seva personalitat, han de recollir les peticions de defensa d'ofici i canalitzar-les cap a aquells professionals que satisfacin les necessitats de capacitació i compromís que, amb subjecció als mínims establerts pel Ministeri de Justícia, ells mateixos estableixin. A més, subratlla que l'Estatut General de l'Advocacia Espanyola atribueix als col·legis un control de l'acompliment de tot advocat així com la depuració de les responsabilitat disciplinàries en què hagués pogut incórrer.També indica la interlocutòria que, per més que la missió de vetllar per la presència del dret de defensa en el procés penal correspongui al Tribunal Constitucional, no exclou l'obligació de la seva tutela general pels tribunals de justícia (com diu l'article 41.1 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional), sent aquests els qui estan en condicions d'examinar si la defensa va ser intrínsecament adequada o idònia.