El Suprem es pronunciarà sobre el cas dels vestits de Camps el 12 de maig
La sala segona del Tribunal Suprem estudiarà el 12 de maig els recursos de la Fiscalia i el PSPV contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que el passat mes d'agost va acordar el sobreseïment de la causa oberta al president de la Generalitat, Francisco Camps; l'exsecretari general del PPCV, Ricardo Costa; l'exvicepresident del Consell, Víctor Campos, i el cap de Protocol de la Diputació de València, Rafel Betoret, en relació amb l'anomenada trama valenciana del "cas Gürtel", en què es va investigar si es va cometre un presumpte delicte de suborn per haver rebut vestits com a regal de l'empresa Orange Market.
A través d'una providència, el Tribunal Suprem ha comunicat a les parts que la sala -formada pels magistrats Juan Saavedra, Perfecto Andrés, Miguel Colmenero, Andrés Martínez Arrieta i Julián Sánchez Melgar- celebrarà el 12 de maig una deliberació sense vista per estudiar els dos recursos.
El TSJCV va acordar el passat mes d'agost el sobreseïment lliure de la causa oberta per un presumpte delicte de suborn contra Camps i tres dirigents populars més en considerar que els fets no eren constitutius de delicte. Contra aquesta decisió hi van recórrer tant el PSPV com la Fiscalia, i ara el Tribunal Suprem ha admès a tràmit dos recursos i ha fixat per al 12 de maig la data en què els sotmetrà a deliberació.
El PSPV va formalitzar el 28 de setembre el seu recurs de cassació, en el qual al·legava que la decisió de l'alt tribunal valencià suposava una "infracció de llei", ja que feia una interpretació "diferent" de l'article 426 del Codi Penal, que tipifica el suborn impropi i que assenyala que l'autoritat o funcionari públic "que admeti un regal o si un regal li és ofert en consideració a la seva funció o per a la consecució d'un acte no prohibit legalment, incorrerà en la pena de multa de tres a sis mesos".
El PSPV considera que la interpretació feta per dos dels magistrats de la sala valenciana -José Ceres i el president del TSJCV, Juan Luis de la Rúa- és diferent de la que va fer el mateix tribunal el 21 d'abril del 2009, quan es va declarar competent per assumir les investigacions del cas i va acordar obrir diligències prèvies per un "possible delicte de suborn".
A més, els socialistes valencians, que van exercir l'acusació popular en aquesta causa, defensaven que la resolució de sobreseïment vulnerava els articles 9.3 de la Constitució, que prohibeix la interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics, i el 24, perquè consideraven que s'havia vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva i a un procediment judicial amb totes les garanties, cosa que els va provocar indefensió.
Per la seva banda, la Fiscalia va formalitzar l'octubre passat el seu recurs, que va anunciar a l'agost, en considerar que el sobreseïment era prematur perquè la investigació continuava oberta i podia aportar dades noves "sobre les donacions investigades i els concrets actes de contractació fets per part de l'Administració pública valenciana a l'empresa Orange Market", lligada a la xarxa de Francisco Correa.
El TSJCV va acordar el passat mes d'agost el sobreseïment lliure de la causa oberta per un presumpte delicte de suborn contra Camps i tres dirigents populars més en considerar que els fets no eren constitutius de delicte. Contra aquesta decisió hi van recórrer tant el PSPV com la Fiscalia, i ara el Tribunal Suprem ha admès a tràmit dos recursos i ha fixat per al 12 de maig la data en què els sotmetrà a deliberació.
El PSPV va formalitzar el 28 de setembre el seu recurs de cassació, en el qual al·legava que la decisió de l'alt tribunal valencià suposava una "infracció de llei", ja que feia una interpretació "diferent" de l'article 426 del Codi Penal, que tipifica el suborn impropi i que assenyala que l'autoritat o funcionari públic "que admeti un regal o si un regal li és ofert en consideració a la seva funció o per a la consecució d'un acte no prohibit legalment, incorrerà en la pena de multa de tres a sis mesos".
El PSPV considera que la interpretació feta per dos dels magistrats de la sala valenciana -José Ceres i el president del TSJCV, Juan Luis de la Rúa- és diferent de la que va fer el mateix tribunal el 21 d'abril del 2009, quan es va declarar competent per assumir les investigacions del cas i va acordar obrir diligències prèvies per un "possible delicte de suborn".
A més, els socialistes valencians, que van exercir l'acusació popular en aquesta causa, defensaven que la resolució de sobreseïment vulnerava els articles 9.3 de la Constitució, que prohibeix la interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics, i el 24, perquè consideraven que s'havia vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva i a un procediment judicial amb totes les garanties, cosa que els va provocar indefensió.
Per la seva banda, la Fiscalia va formalitzar l'octubre passat el seu recurs, que va anunciar a l'agost, en considerar que el sobreseïment era prematur perquè la investigació continuava oberta i podia aportar dades noves "sobre les donacions investigades i els concrets actes de contractació fets per part de l'Administració pública valenciana a l'empresa Orange Market", lligada a la xarxa de Francisco Correa.
