El Suprem dóna 15 dies a les herriko tabernes per presentar al·legacions sobre la seva vinculació amb Batasuna
El Tribunal Suprem ha reprès aquest dijous les deliberacions per establir si les anomenades herriko tabernes formen part de l'aparell de finançament de la il·legalitzada Batasuna. Els magistrats continuaran estudiant els informes presentats per les parts i tota la documentació remesa pel jutge Baltasar Garzón, que investiga el finançament d'ETA a través d'aquests locals. Responent a un requeriment del Suprem, la fiscalia ja va assegurar que no hi ha prou proves que acreditin la vinculació entre els propietaris de les herriko tabernes i l'esquerra abertzale. Tot i això, el fiscal sosté que hi ha una afinitat ideològica. De moment, el tribunal ha donat quinze dies a les herriko tabernes perquè presenti al·legacions sobre la seva titularitat i la vinculació de l'establiment amb la il·legalitzada Batasuna.
Un mes i mig després de fer-ho per última vegada, la sala 61 del Suprem es tornarà a reunir per deliberar si les herriko tabernes vinculades a Batasuna formen part del partit il·legalitzat i, per tant, s'han d'incloure entre els seus béns en el procés de liquidació de la formació en execució de la sentència del 2003. Com era previsible, l'alt tribunal ha donat un termini de temps a les persones que figuren com a titulars dels establiments perquè presentin al·legacions sobre la seva vinculació amb la formació il·legalitzada. Segons fonts judicials, amb aquesta informació, el Suprem, finalment, podrà decidir si les herriko tabernes han de ser embargades com a béns de Batasuna.
Tant la fiscalia com l'advocat del l'Estat han informat el Suprem que consideren que abans d'adoptar mesures cautelars s'hauria de fer una audiència prèvia a "tots i cadascun dels directius o càrrecs representatius" que figuren com a propietaris dels locals.
La sala especial va ordenar l'inventari de béns d'aquests establiments en una sentència que van dictar per unanimitat tots els magistrats el passat 23 d'octubre. La sentència recollia que l'Agència Tributària havia elaborat un informe pericial en què destacava que "hi ha nombrosos béns i drets que formalment eren d'associacions culturals, i en alguns casos de societats mercantils que apareixen com a titulars de les herriko tabernes, i en realitat formen part de la Batasuna".
El Suprem va donar un termini d'un mes perquè es fessin al·legacions i va obrir un tràmit d'audiència perquè es pronunciessin sobre les mesures cautelars que podrien adoptar-se per assegurar l'efectivitat d'una posterior resolució de la sala que acordés la liquidació patrimonial dels locals, béns mobles i material de les herriko tabernes. L'alt tribunal també va reclamar al jutge Baltasar Garzón informació sobre el sumari que investiga la subordinació de Batasuna a ETA i el finançament de la banda a través de les herriko tabernes controlades per la formació abertzale.
