El Suprem diu "no" a l'últim intent de Turull, Rull, Bassa, Romeva i Forcadell de sortir en llibertat

Després de l'última resolució que confirma la presó preventiva, les opcions que els queden són el Constitucional i el Tribunal d'Estrasburg
El Suprem diu "no" a l'últim intent de Turull, Rull, Bassa, Romeva i Forcadell de sortir en llibertat

El Suprem diu "no" a l'últim intent de Turull, Rull, Bassa, Romeva i Forcadell de sortir en llibertat

Després de l'última resolució que confirma la presó preventiva, les opcions que els queden són el Constitucional i el Tribunal d'Estrasburg
Actualitzat
Forcadell, Bassa, Romeva, Rull i Turull

Forcadell, Bassa, Romeva, Rull i Turull

La sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem ha rebutjat l'últim recurs presentat per Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva i Carme Forcadell contra la presó preventiva.

Amb aquesta decisió del Suprem s'esgoten les possibilitats de recórrer davant d'aquest tribunal. Les opcions que els queden són el Tribunal Constitucional i el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg.

Com ja ha fet amb els recursos d'altres exconsellers i de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, la sala considera que persisteix el risc de fuga i la possibilitat de reincidència delictiva dels empresonats, de manera que confirma que és correcta la presó preventiva adoptada pel jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena.

"No hi ha indicis que s'hagi abandonat de manera clara i definitiva la idea de forçar la col·lisió amb l'Estat amb la finalitat de declarar la independència, i imposar-la per vies de fet amb el concurs de la mobilització popular i, conseqüentment, amb l'alta probabilitat d'enfrontament físic amb els agents que actuen per assegurar el compliment de la llei".

La sala també té en compte "l'estructura organitzativa" que els dona suport, la seva "consistència econòmica" i els contactes internacionals, els quals, diu, que ha permès als polítics fugats mantenir "l'aparença d'una vida normaitzada" fora de l'Estat.

En la seva resolució, assegura que malgrat es mantingui la confiança en els sistemes de cooperació judicial internacional en el si de la UE, que "no tenen per finalitat enjudiciar l'actuació de les autoritats judicials de l'altre soci, sinó que pretenen augmentar l'agilitat de la col·lboració basant-se en un reconeixement de les resolucions judicials" que es basen en "el respecte mutu i en la confiança", s'estan trobant amb dificultats:

"Són evidents les dificultats existents per fer-los efectius a través de l'entrega a Espanya de qui s'ha instal·lat a diversos països de la Unió (amb independència de la situació de qui ho han fet en altres països de fora), de manera que hi continuen malgrat ser reclamats per les autoritats judicials espanyoles per delictes molt greus, que fins i tot podrien afectar, en el supòsit que els processats aconseguissin els seus objectius, a la pròpia estructura política i als valors de la Unió".

 

La sala s'ha defensat de les acusacions d'ingerències polítiques:

"No es tracta, ni pot tractar-se, per tant, d'evitar amb l'actuació dels tribunals el desenvolupament d'una idea política, ni d'afavorir cap de les diferents opcions que es puguin plantejar davant d'una determinada situació. Als tribunals de l'ordre penal ens correspon l'aplicació de la llei penal, no la intervenció política. Menys quan, de vegades, li pot comportar conseqüències en l'àmbit de la política".

 

A més, conclou no hi ha precedents en la història recent europea d'un govern d'un estat federat alçant-se contra la constitució estatal.

"Efectivament, no existeixen precedents coneguts en la recent història europea que, en un estat democràtic, els membres del govern d'una Comunitat Autònoma (o d'un Estat federat), que en aquest sistema democràtic gaudeix d'un règim amplíssim d'autogovern, juntament amb membres del Parlament i amb el suport d'associacions ciutadanes, instrumentant i aprofitant tots ells el poder de pressió de la mobilització popular, s'hagin alçat contra la Constitució de l'Estat, contra la llei que assegura i regula la seva autonomia i contra la resta de l'ordenament jurídic que s'oposi a les seves pretensions".

TEMES:
Carme Forcadell Dolors Bassa Jordi Turull Josep Rull Raül Romeva Procés català Govern empresonat Rebel·lió