El Suprem desestima la demanda de la Generalitat contra el president del Constitucional

Desestimada la demanda del govern de la Generalitat contra el president del Tribunal Constitucional, Manuel Jiménez de Parga. El Tribunal Suprem considera que les declaracions del magistrat no atempten contra la dignitat ni l'honorabilitat dels catalans, que és l'argument que va defensar la Generalitat en la demanda. Jiménez de Parga posava en dubte les pràctiques higièniques dels catalans a l'època medieval i els contraposava a la netedat d'Al-Andalus.
El Suprem desestima la demanda de la Generalitat contra el president del Constitucional
Madrid

El Suprem desestima la demanda de la Generalitat contra el president del Constitucional

Desestimada la demanda del govern de la Generalitat contra el president del Tribunal Constitucional, Manuel Jiménez de Parga. El Tribunal Suprem considera que les declaracions del magistrat no atempten contra la dignitat ni l'honorabilitat dels catalans, que és l'argument que va defensar la Generalitat en la demanda. Jiménez de Parga posava en dubte les pràctiques higièniques dels catalans a l'època medieval i els contraposava a la netedat d'Al-Andalus.
El Tribunal Suprem ha rebutjat la demanda de la Generalitat de Catalunya contra el president del Tribunal Constitucional, Manuel Jiménez de Parga, en estimar que les declaracions que va fer sobre les comunitats autònomes històriques no atempten contra l'honor i la dignitat del poble català. Concretament, Jiménez de Parga va afirmar, durant un acte celebrat el mes de gener passat, que la distinció entre comunitats històriques va tenir "el seu interès polític" el 1977, però que actualment no en té, i va afegir-hi que "uns regnes de brillant trajectòria no poden seriosament quedar reduïts a segona fila davant les comunitats que diuen que són diferents" perquè van tenir en la República un Estatut d'Autonomia. El Suprem indica que les afirmacions esmentades, "encara que puguin constituir un error o fal·làcia, segons el demandant, mai poden significar una ofensa, sinó simplement una opinió més o menys fundada des d'un punt de vista particular i que pot ser rebatuda en l'àrea de la discussió científica i doctrinal". La sentència de la sala civil hi afegeix: "Els criteris d'interpretació històrica, sociològica o política utilitzables per a la definició de comunitats històriques a Espanya no poden ser coneguts en termes judicials, ja que formen part de l'ampli camp reservat al futur científic històric i a la lliure expressió del pensament." En aquest sentit, conclou que el que va dir el president del TC pot ser considerat, "si de cas, aliè als principis de moderació i prudència, però mai -ni pel contingut i intenció- com a atemptatori a la dignitat i honor del poble català". Tampoc estima que hi hagués menyspreu en relació amb les afirmacions sobre conductes higièniques, en les quals va dir que els andalusos tenien "diverses desenes de sortidors d'aigua de colors diferents i olors diverses, i en algunes d'aquestes anomenades comunitats històriques ni tan sols sabien què era netejar-se el cap de setmana". El Suprem considera que constitueix "únicament una divagació històrica -costumista- que es podrà tenir en compte o no, ser un acudit que pot fer gràcia o no, però mai constituir una ofensa, sobretot per haver dit una cosa que hauria passat fa més de deu segles". Per l'alt tribunal, les declaracions del president del TC "constitueixen un axioma impregnat de subjectivisme i voluntarisme que mai no podrà suposar un atac, per molt irònic que sigui el to que hagi fet servir en enunciar-les". No obstant això, el Suprem reconeix la legitimitat del president, Jordi Pujol, per presentar aquesta demanda, en la qual va demanar al Tribunal Suprem que es reconegués la dignitat del poble català i que es condemnés Jiménez de Parga a abstenir-se en el futur de fer declaracions d'aquest tipus.

NOTÍCIES RELACIONADES