El Suprem delibera sobre la legalització de Sortu
A la sessió de la vista pública on es van valorar les demandes del govern espanyol i de la fiscalia contra Sortu, la sala especial del Tribunal Suprem ha escoltat durant dos dies els testimonis i les conclusions de les tres parts. La fiscalia i l'advocacia coincideixen. Mentre que la primera creu que el rebuig a la violència que figura en els estatuts de la formació abertzale és un "pas insuficient", la segona veu el nou partit com "l'enèsima manifestació del complex ETA-Batasuna".
Arriba l'hora de la veritat per Sortu. Després de la vista, el president i els 15 magistrats de la sala 61 del Tribunal Suprem s'han reunit per deliberar sobre les demandes interposades per l'advocat de l'Estat i el fiscal contra la legalització del partit, que consideren la nova marca electoral de Batasuna. En els pròxims dies, els representants de l'alt tribunal hauran de decidir si els estatuts de Sortu, que formalment compleixen la llei de partits, són un estratagema per presentar-se a les eleccions o responen a una voluntat real de rebutjar la violència d'ETA.
Durant l'apartat de conclusions de la vista, es van poder escoltar els arguments de les tres parts implicades. Mentre l'advocacia de l'Estat, en nom del govern, i la fiscalia coincidien a denunciar que Sortu aparenta un canvi en l'esquerra abertzale que en realitat "no ha fet" i qualificaven la nova formació com "l'enèsima manifestació del complex ETA-Batasuna", l'advocat del nou partit, Íñigo Iruin, afirmava que "ETA no tindrà presència en les institucions a través de Sortu" de qui diu que "no és pantalla de ningú" sinó l'"element indispensable per construir un futur sense violència".
Segons el lletrat, Sortu compleix tres dels quatre paràmetres establerts per la doctrina del Tribunal Suprem per declarar que no és successora de les formacions il·legalitzades anteriorment. D'una banda, no hi ha similitud d'estructures ni tampoc de mitjans de finançament. De l'altra, tampoc hi ha disposició a donar suport a la violència. En aquest sentit, Iruin va manifestar que "ja no hi ha marxa enrere" en el rebuig a la violència, ja que els estatuts fundacionals del partit estableixen "tallafocs" que ho impedeixen, amb referència a l'amenaça d'expulsió dels membres que li poguessin donar suport. Sortu reflecteix, va admetre l'advocat, la "similitud substancial de les persones que la componen, la dirigeixen o l'administren", però en aquest punt Iruin va assegurar que és impossible que fos d'una altra manera, ja que Sortu és un projecte que "neix en el si de l'esquerra abertzale".
El primer dia de la vista la fiscalia va retirar un dels indicis de connexió directa entre Sortu i ETA
A la sessió de dilluns, en què es van citar totes les parts, l'advocacia de l'Estat va demanar que declaressin els agents de la policia i de la Guàrdia Civil, que, en els seus informes, denunciaven que Sortu és hereva de Batasuna i un instrument d'ETA. La fiscalia, per la seva banda, va retirar un dels indicis de connexió directa entre el nou partit i ETA. En concret, el fiscal Antonio Narváez va demanar a la sala 61 que no tingués en compte la informació referida al promotor de Sortu, José Javier Artola Zubillaga, a qui se li atribuïa la titularitat d'un compte bancari utilitzat per transferir fons a processats en el macrosumari contra l'esquerra abertzale. Narváez va considerar que la part demandada "va justificar degudament" que el compte era per ajudar determinats membres de la Facultat d'Informàtica de la Universitat de Donostia-Sant Sebastià i va renunciar a presentar-ho com a indici de la connexió entre Sortu i ETA.
El procés
Un cop les tres parts van exposar les seves conclusions i un cop enllestida la vista pública, el president del Tribunal Suprem, Carlos Dívar, i els 15 magistrats de la sala 61 s'han reunit per deliberar. La intenció és deixar uns quants dies al magistrat ponent, Carlos Lesmes, perquè redacti la resolució i, si escau, perquè els jutges que discrepen puguin elaborar els seus vots particulars. Es vol notificar oficialment la decisió final el dilluns 28, coincidint amb la convocatòria de les eleccions municipals del 22 de maig, a les quals es vol presentar Sortu. La decisió que prengui la sala 61 es podrà recórrer davant el Tribunal Constitucional.
Durant l'apartat de conclusions de la vista, es van poder escoltar els arguments de les tres parts implicades. Mentre l'advocacia de l'Estat, en nom del govern, i la fiscalia coincidien a denunciar que Sortu aparenta un canvi en l'esquerra abertzale que en realitat "no ha fet" i qualificaven la nova formació com "l'enèsima manifestació del complex ETA-Batasuna", l'advocat del nou partit, Íñigo Iruin, afirmava que "ETA no tindrà presència en les institucions a través de Sortu" de qui diu que "no és pantalla de ningú" sinó l'"element indispensable per construir un futur sense violència".
Segons el lletrat, Sortu compleix tres dels quatre paràmetres establerts per la doctrina del Tribunal Suprem per declarar que no és successora de les formacions il·legalitzades anteriorment. D'una banda, no hi ha similitud d'estructures ni tampoc de mitjans de finançament. De l'altra, tampoc hi ha disposició a donar suport a la violència. En aquest sentit, Iruin va manifestar que "ja no hi ha marxa enrere" en el rebuig a la violència, ja que els estatuts fundacionals del partit estableixen "tallafocs" que ho impedeixen, amb referència a l'amenaça d'expulsió dels membres que li poguessin donar suport. Sortu reflecteix, va admetre l'advocat, la "similitud substancial de les persones que la componen, la dirigeixen o l'administren", però en aquest punt Iruin va assegurar que és impossible que fos d'una altra manera, ja que Sortu és un projecte que "neix en el si de l'esquerra abertzale".
El primer dia de la vista la fiscalia va retirar un dels indicis de connexió directa entre Sortu i ETA
A la sessió de dilluns, en què es van citar totes les parts, l'advocacia de l'Estat va demanar que declaressin els agents de la policia i de la Guàrdia Civil, que, en els seus informes, denunciaven que Sortu és hereva de Batasuna i un instrument d'ETA. La fiscalia, per la seva banda, va retirar un dels indicis de connexió directa entre el nou partit i ETA. En concret, el fiscal Antonio Narváez va demanar a la sala 61 que no tingués en compte la informació referida al promotor de Sortu, José Javier Artola Zubillaga, a qui se li atribuïa la titularitat d'un compte bancari utilitzat per transferir fons a processats en el macrosumari contra l'esquerra abertzale. Narváez va considerar que la part demandada "va justificar degudament" que el compte era per ajudar determinats membres de la Facultat d'Informàtica de la Universitat de Donostia-Sant Sebastià i va renunciar a presentar-ho com a indici de la connexió entre Sortu i ETA.
El procés
Un cop les tres parts van exposar les seves conclusions i un cop enllestida la vista pública, el president del Tribunal Suprem, Carlos Dívar, i els 15 magistrats de la sala 61 s'han reunit per deliberar. La intenció és deixar uns quants dies al magistrat ponent, Carlos Lesmes, perquè redacti la resolució i, si escau, perquè els jutges que discrepen puguin elaborar els seus vots particulars. Es vol notificar oficialment la decisió final el dilluns 28, coincidint amb la convocatòria de les eleccions municipals del 22 de maig, a les quals es vol presentar Sortu. La decisió que prengui la sala 61 es podrà recórrer davant el Tribunal Constitucional.
