El Suprem confirma les penes de nou anys de presó per a l'exjutge Lluís Pascual Estevill i set per a l'advocat Joan Piqué Vidal

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de nou anys i quatre mesos de presó per a l'exjutge Lluís Pascual Estevill per delictes d'extorsió a banquers i empresaris. El Suprem, però, ha admès parcialment el recurs d'una de les acusacions de substituir un dels delictes d'amenaces pel qual Estevill va ser condemnat per un altre de detenció il·legal frustrada. Tot i això, el Suprem ha mantingut la mateixa pena. La sentència del 2005 va condemnar també i pels mateixos fets a set anys de presó l'advocat Juan Piqué Vidal, pena que també confirma avui l'Alt Tribunal.
El Suprem confirma les penes de nou anys de presó per a l'exjutge Lluís Pascual Estevill i set per a l'advocat Joan Piqué Vidal
Madrid

El Suprem confirma les penes de nou anys de presó per a l'exjutge Lluís Pascual Estevill i set per a l'advocat Joan Piqué Vidal

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de nou anys i quatre mesos de presó per a l'exjutge Lluís Pascual Estevill per delictes d'extorsió a banquers i empresaris. El Suprem, però, ha admès parcialment el recurs d'una de les acusacions de substituir un dels delictes d'amenaces pel qual Estevill va ser condemnat per un altre de detenció il·legal frustrada. Tot i això, el Suprem ha mantingut la mateixa pena. La sentència del 2005 va condemnar també i pels mateixos fets a set anys de presó l'advocat Juan Piqué Vidal, pena que també confirma avui l'Alt Tribunal.
Actualitzat

L'exjutge i vocal del Consell General del Poder Judicial. Lluís Pascuall Estevill, de 72 anys, va ser condemnat per delictes de suborn, amenaces, prevaricació, detenció il·legal i aixecament de béns, comesos quan va exercir com a magistrat d'instrucció a Terrassa i Barcelona i Piqué Vidal pels mateixos delictes, comesos a principi dels anys 90.


La sentència del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, TSJC, argumentava que Pascual Estevill va atemorir empresaris i banquers aprofitant la seva condició de jutge instructor per extorsionar-los sota amenaces d'enviar-los a la presó, mentre que Piqué Vidal va actuar en "connivència" amb el magistrat, potenciant la seva activitat delictiva. El TSJC va assenyalar en la seva resolució tres casos en els quals tots dos -un com a jutge i l'altre com a advocat dels empresaris extorsionats- van actuar de comú acord: Nutrexpa-Idapsa, Macosa i Bertrán de Caralt. Segons el TSJC, Estevill va cobrar dels consellers de la metal·lúrgia Macosa per no acabar a la presó, després que aquest els imputés un delicte de frau mercantil.

El Tribunal Suprem, TS, en la seva sentència d'avui, de 135 pàgines, substitueix un dels delictes d'amenaces al qual va ser condemnat Estevill, referent al cas Macosa i que afecta Eduardo Santos Andrés -exsubsecretari d'Indústria i expresident del consell de Macosa- per un altre frustrat de detenció il·legal, encara que manté la mateixa pena. 

La sentència recorreguda considerava que Santos no va ser objecte de detenció il·legal en cap grau d'execució, perquè es va dictar contra ell presó provisional, però el TS té en compte un ofici dictat per Estevill en el qual ordenava a la Guàrdia Civil la seva detenció.

L'advocat de l'exjutge va demanar al Suprem que s'apliqués al seu patrocinat l'atenuant de confessió, ja que, segons que ha argumentat, "el seu reconeixement dels fets va ser gairebé total". La sentència del TS, de la qual ha estat ponent el magistrat Siro García, diu sobre això que és necessari que la confessió sigui mantinguda i cronològicament primerenca, el que "no passa en el present cas". "S'han produït rotunds canvis de versió al llarg de la investigació judicial i la definitiva s'inicia quan ja aquesta investigació havia arribat a un període tan avançat com que ja mediaven els escrits d'acusació", explica.

Estevill també va ser condemnat a sis anys de suspensió per a l'exercici de càrrec de jutge, el que confirma l'Alt Tribunal, i Piqué Vidal a tres anys, el que el TS rebaixa a dos anys en ser la pena més adequada. El TS per altres fets va condemnar el 1996 Estevill a sis anys d'inhabilitació per prevaricació i el 2001 va confirmar la condemna a set anys de presó que va imposar l'Audiència de Barcelona a l'exmagistrat per tres delictes contra la Hisenda Pública.

De la seva banda, el lletrat de Piqué Vidal reclamava en el seu recurs, entre d'altres qüestions, que calia aplicar l'atenuant de dilacions indegudes, a la qual cosa no accedeix l'Alt Tribunal. El TSJC també va condemnar com a cooperadors necessaris en aquest cas el fill d'Estevill, Javier Pascual, i l'empresari José Manuel Prades a un any de presó per aixecament de béns, cosa que confirma l'Alt Tribunal.

A més, la sentència del Suprem manté la responsabilitat civil de l'Estat, llevat que, en estimar parcialment el recurs de l'advocat de l'Estat, queda suprimida en allò establert a favor de l'industrial José Felipe Bertrán de Caralt.