El Suprem confirma la condemna a Laso, la primera sense els cossos ni restes biològiques

TV3, en exclusiva, ha tingut accés a la sentència del Tribunal Suprem que desestima el recurs presentat per Ramón Laso contra la sentència que el condemna a 30 anys de presó per doble homicidi. És, de retruc, un aval a la investigació de la Unitat Central de Persones Desaparegudes (UCPD) dels Mossos d'Esquadra i una empara per a futures investigacions i condemnes per homicidi sense que es trobin els cossos de les víctimes, ni restes biològiques que acreditin el crim. Ramón Laso haurà de complir 30 anys de presó.

El 27 de març del 2009 van desaparèixer Julia Lamas –parella de Ramón Laso– i Maurici Font, el seu cunyat. Mercedes Lamas, dona de Maurici i, a la vegada, germana de la desapareguda Julia, va denunciar-ne les desaparicions. Es va iniciar així una investigació que va quedar en punt mort. Tenien Ramón Laso com a sospitós, però no els indicis per detenir-lo. Mesos després, a l'abril del 2010, la Unitat Central de Persones Desaparegudes va agafar el cas Imperium. El 30 de març del 2011 van detenir Ramón Laso després d'una minuciosa investigació en què primer van demostrar que els desapareguts eren morts i, després, que Ramón Laso els havia matat. No s'han trobat els cossos de les víctimes, ni tampoc restes biològiques; no hi ha, tampoc, cap testimoni del doble crim, i el sospitós manté que és innocent. Tot i així, van concloure un trencaclosques d'indicis que incriminava el sospitós, gràcies a l'estudi de la telefonia i les dades que els va proporcionar el GPS que havien instal·lat al cotxe del sospitós.

El jurat popular el va considerar culpable del doble homicidi i l'Audiència de Tarragona el va condemnar a 30 anys de presó. Era la tardor del 2014. Va recórrer la sentència al Tribunal Superior de Justícia i després al Suprem. Ara, el Suprem s'ha pronunciat: tot i que els Mossos no van demanar una ordre judicial per instal·lar-li el GPS, no calia que ho fessin perquè la llei no ho requeria, i també sentencia que sense les dades del GPS hi ha prou indicis per mantenir la condemna. Pel Suprem, no és necessari que hi hagi una prova directa, com els cossos de les víctimes, perquè la prova indiciària presentada compleix el requisits que demana la llei.

Ramón Laso no és la primera vegada que ha estat condemnat per homicidi. A principis de la dècada dels noranta, l'Audiència de Tarragona el va condemnar a 57 anys de presó per haver matat la que era la seva dona –simulant-ne un suïcidi– i el seu fill de sis anys, simulant un accident de cotxe. Entre els dos crims, hi va haver una diferència de nou mesos. Primer, van passar com un suïcidi i com un accident  però temps després la Policia Nacional va reobrir els casos fins a portar-lo a judici. Laso va passar menys de vuit anys a presó perquè va acollir-se al Codi Penal anterior al 1995, que permetia reduir la condemna per bona conducta i a canvi de treball dins del centre penitenciari.

TV3 va emetre el "30 minuts" "El cos del delicte" –de Fàtima Llambrich, Guillem Prieto i Lluís Montserrat–, on s'exposa qui és Ramón Laso i com els investigadors de la UCPD van portar-lo a judici.