El Suprem anul·la una convocatòria d'oposicions perquè obligava a saber el català
El Tribunal Suprem entén que els requisits de la convocatòria situen en "desigualtat injustificada" les persones que no coneixen la llengua.
RedaccióActualitzat
El Tribunal Suprem ha fet pública aquest dijous una nova sentència sobre el català en què anul·la una convocatòria d'oposicions del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya perquè incorporava el català com a requisit. Els magistrats donen la raó al Consell General de Col·legis Oficials de Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local i anul·len la convocatòria del 19 de març del 2009 perquè entenen que la prova de català que incorporava la convocatòria situava en "desigualtat injustificada" les persones que concorrien al concurs de la Generalitat.
Els magistrats entenen que en la mesura que la convocatòria "no suposa necessàriament l'ocupació d'un lloc a Catalunya" perquè els habilita per participar en concursos de mèrits per a llocs de treball a entitats locals d'altres punts de l'Estat, el requisit de conèixer el català "no té una justificació raonable" i situa "en una situació d'injustificada desigualtat a les persones que desitgin participar als processos selectius d'accés a la condició de funcionaris d'habilitació estatal convocats per la Generalitat de Catalunya".
Els magistrats esmenen d'aquesta manera una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i donen la raó als demandants que entenien que calia anul·lar la convocatòria de proves selectives dirigides d'accés a la subescala d'intervenció-tresoreria del personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal.
L'argument és que les bases de la convocatòria establien que hi podien participar persones d'Estats membres de la UE però alhora demanaven com a requisit "posseir els coneixements de llengua catalana" de nivell C o "superar una prova selectiva" amb caràcter "obligatori i eliminatori".
El Col·legi Oficial entenia que la convocatòria vulnerava l'Estatut Bàsic del Treballador Públic i una ordre del Ministeri d'Administracions Públiques que estableix els requisits per a l'accés a aquestes subescales de funcionaris amb habilitació estatal.
Segons els demandants, la competència per a la selecció d'aquest tipus de funcionaris "no és absoluta" per part de la Comunitat Autònoma i l'Estat té una reserva respecte a les condicions de les convocatòries precisament per "dotar d'homogeneïtat el sistema perquè pugui ser efectiva l'habilitació estatal".
En la mesura que els programes mínims aprovats per l'Estat "no exigeixen el coneixement de les llengües pròpies i cooficials a les comunitats autònomes" els demandants consideraven que "no és necessari aquest coneixement per fer les funcions i tasques que han de fer els funcionaris amb habilitació de caràcter estatal".
Els magistrats entenen que en la mesura que la convocatòria "no suposa necessàriament l'ocupació d'un lloc a Catalunya" perquè els habilita per participar en concursos de mèrits per a llocs de treball a entitats locals d'altres punts de l'Estat, el requisit de conèixer el català "no té una justificació raonable" i situa "en una situació d'injustificada desigualtat a les persones que desitgin participar als processos selectius d'accés a la condició de funcionaris d'habilitació estatal convocats per la Generalitat de Catalunya".
Els magistrats esmenen d'aquesta manera una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i donen la raó als demandants que entenien que calia anul·lar la convocatòria de proves selectives dirigides d'accés a la subescala d'intervenció-tresoreria del personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal.
L'argument és que les bases de la convocatòria establien que hi podien participar persones d'Estats membres de la UE però alhora demanaven com a requisit "posseir els coneixements de llengua catalana" de nivell C o "superar una prova selectiva" amb caràcter "obligatori i eliminatori".
El Col·legi Oficial entenia que la convocatòria vulnerava l'Estatut Bàsic del Treballador Públic i una ordre del Ministeri d'Administracions Públiques que estableix els requisits per a l'accés a aquestes subescales de funcionaris amb habilitació estatal.
Segons els demandants, la competència per a la selecció d'aquest tipus de funcionaris "no és absoluta" per part de la Comunitat Autònoma i l'Estat té una reserva respecte a les condicions de les convocatòries precisament per "dotar d'homogeneïtat el sistema perquè pugui ser efectiva l'habilitació estatal".
En la mesura que els programes mínims aprovats per l'Estat "no exigeixen el coneixement de les llengües pròpies i cooficials a les comunitats autònomes" els demandants consideraven que "no és necessari aquest coneixement per fer les funcions i tasques que han de fer els funcionaris amb habilitació de caràcter estatal".
