El Suprem admet a tràmit la demanda contra Sortu i en suspèn el procés d'inscripció al registre de partits polítics
El Tribunal Suprem ha admès a tràmit la demanda del govern espanyol, presentada a través de l'advocacia de l'Estat, contra Sortu, el nou partit de l'esquerra abertzale. L'alt tribunal ha acordat deixar en suspens els tràmits per inscriure'l al registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior, tal com preveu la llei de partits. En la seva demanda, l'advocacia de l'Estat assegurava que Sortu és un instrument al servei de l'estratègia d'ETA i que el rebuig a la violència, inclòs en els seus estatuts, és purament "cosmètic" i, per tant, no pot participar a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques.
El Tribunal ha comunicat la decisió a la Fiscalia i a Batasuna, ja que aquesta es presenta com un incident d'execució de la sentència que va il·legalitzar aquesta formació. Els jutges emplacen Sortu perquè pugui personar-se en el procediment i formular les al·legacions que consideri oportunes.
L'advocat general de l'Estat, Joaquín de Fuentes Bardají, ha assegurat en presentar la demanda que "és l'esquerra abertzale-Batasuna la que es presenta". "El complex ETA-Batasuna utiliza tàcticament Sortu com a mitjà per ser a les eleccions".
La demanda del govern espanyol es basa en els informes de la policia i la Guàrdia Civil i conclou que el rebuig al terrorisme que està inclòs als estatuts de Sortu és "cosmètic, retòric i instrumental, no real" i és insuficient per demostrar que s'han trencat totalment els vincles amb el món etarra.
La demanda inclou com a indicis cinc "connexions directes" amb la banda terrorista. Destaquen l'aparició de documents intervinguts al dirigent etarra Ibon Fernández Iradi, "Susper", del nom d'una de les promotores de Sortu "com a persona que ha estat en converses per entrar a ETA" o el fet que un altre dels promotors sigui titular d'una compte bancari utilizat pel dipòsit de fons destinats a ajudar presos de la banda.
L'advocat general de l'Estat, Joaquín de Fuentes Bardají, ha assegurat en presentar la demanda que "és l'esquerra abertzale-Batasuna la que es presenta". "El complex ETA-Batasuna utiliza tàcticament Sortu com a mitjà per ser a les eleccions".
La demanda del govern espanyol es basa en els informes de la policia i la Guàrdia Civil i conclou que el rebuig al terrorisme que està inclòs als estatuts de Sortu és "cosmètic, retòric i instrumental, no real" i és insuficient per demostrar que s'han trencat totalment els vincles amb el món etarra.
La demanda inclou com a indicis cinc "connexions directes" amb la banda terrorista. Destaquen l'aparició de documents intervinguts al dirigent etarra Ibon Fernández Iradi, "Susper", del nom d'una de les promotores de Sortu "com a persona que ha estat en converses per entrar a ETA" o el fet que un altre dels promotors sigui titular d'una compte bancari utilizat pel dipòsit de fons destinats a ajudar presos de la banda.
