El suís Joseph Blatter, reelegit president de la FIFA per quatre anys més

El suís Joseph Blatter, de 66 anys, ha estat reelegit com a president de la Federació Internacinal de Futbol (FIFA) per a un nou mandat de quatre anys en vèncer el seu rival, el camerunès Issa Hayatou, en la primera votació duta a terme a Seül.
El suís Joseph Blatter, reelegit president de la FIFA per quatre anys més
SEÜL

El suís Joseph Blatter, reelegit president de la FIFA per quatre anys més

El suís Joseph Blatter, de 66 anys, ha estat reelegit com a president de la Federació Internacinal de Futbol (FIFA) per a un nou mandat de quatre anys en vèncer el seu rival, el camerunès Issa Hayatou, en la primera votació duta a terme a Seül.
Actualitzat
El suís Joseph Blatter ha estat reelegit president de la Federació Internacional de Futbol (FIFA) per a un nou mandat de quatre anys després de vèncer amb claredat el seu rival, el camerunès Issa Hayatou, en la primera votació del congrés celebrada a Seül. Blatter ha aconseguit 139 vots de les 197 federacions que han exercit el seu dret en la primera consulta -amb 195 sufragis vàlids-, en la qual es necessitaven dos terços (130) per imposar-se, fet pel qual no ha hagut de recórrer a la segona, en la qual simplement s'hagués exigit la majoria absoluta. Blatter, que havia succeït el 1998 a París el brasiler Joao Havelange, ha derrotat per segona vegada el duo compost per Hayatou i el president de la Unió Europea de Futbol (UEFA), el suec Lennart Johansson, que donava suport en aquesta ocasió al candidat africà. Fa quatre anys, en el congrés de París, quan Blatter va assumir per primera vegada el seu càrrec, va derrotar en la votació Johansson, que en aquella ocasió tenia el suport de Hayatou, que no va aconseguir la unitat entre els països africans per a la candidatura del suec. Quatre anys després, s'ha repetit la història. La falta d'unitat dels països africans, a imatge de Líbia, que va anunciar públicament el seu desig de votar Blatter, i sobretot dels europeus, amb França, Espanya, Itàlia i Alemanya -quatre de les cinc potències futbolístiques del continent- donant suport a Blatter, han afavorit la reelecció del suís. Només les federacions britàniques i escandinaves han votat en bloc el president de la seva confederació al continent europeu. Blatter ha comptat a més amb un fort suport entre els països àrabs i els asiàtics en general, i els de l'Est europeu, i ha tingut la unanimitat del continent americà, tant entre els afiliats de la Concacaf com els de la Conmebol. Els projectes de desenvolupament del futbol en els països pobres, com el "Goal" -pel qual les federacions reben ajudes anuals de la FIFA- han convençut, sens dubte, molts dels votants, temorosos potser d'un nou ordre. Hayatou, en el seu discurs final, va tractar d'acostar-se als països petits, que en la seva majoria anaven a votar per Blatter, assegurant-los que es potenciarien les coorganitzacions de mundials, com el d'aquest any a Corea del Sud i el Japó, "perquè països petits tinguin més accés a grans esdeveniments", va dir, assegurant que volia "enfortir el programa 'Goal'". Però la sort estava a favor de Blatter, que ha hagut de suportar una difícil campanya electoral. Primer va haver de fer front a una auditoria interna que afirma que la FIFA va tenir un dèficit de 470 milions de francs suïssos en els últims quatre anys i que ell mateix va dissoldre per "faltar a la confidencialitat", encara que en el congrés d'avui ha anunciat que reprendrà els seus treballs després de la Copa del Món. A continuació, el seu secretari general i compatriota, Michel Zen-Ruffinen, va presentar un informe en el qual deixava constància de presumptes irregularitats i corrupció per part del president, fet que va conduir a una denúncia davant els tribunals suïssos contra Blatter per presumpta malversació de fons per part d'onze membres del comitè executiu, inclosos Hayatou i Johansson. Un altre dels moments difícils ha arribat amb la fallida del soci de la FIFA en la mercadotècnia, ISL, fet que va provocar la creació d'una empresa pròpia dependent de l'organisme. La crisi, al final, va concloure amb unes pèrdues de 39 milions de francs suïssos, segons Blatter, fet que els seus opositors neguen.