El somni d'en Pau

A punt de complir els 29 anys, Pau Gasol acaba de fer realitat el gran somni de la seva vida: guanyar l'anell de campió de l'NBA, una aspiració que no van poder aconseguir al llarg de la seva carrera alguns mites del bàsquet com Charles Barckley, Patt Ewing, John Stockton o Chris Mullin, entre d'altres.
El somni d'en Pau

El somni d'en Pau

A punt de complir els 29 anys, Pau Gasol acaba de fer realitat el gran somni de la seva vida: guanyar l'anell de campió de l'NBA, una aspiració que no van poder aconseguir al llarg de la seva carrera alguns mites del bàsquet com Charles Barckley, Patt Ewing, John Stockton o Chris Mullin, entre d'altres.
Lluís Canut
Lluís Canut
En canvi, hi ha hagut, al llarg dels gairebé 60 anys d'història de l'NBA, un munt de jugadors complementaris, jornalers del bàsquet, que poden presumir de lluir en algun dit de les seves llargues mans l'anell, el preuat anell. Em ve especialment al cap el nom de Jack Haley, un rodamón de la cistella que va arribar a jugar a l'ACB uns pocs mesos a l'Espanyol, on se'l recordava més per la bellesa de la seva xicota que no pas per les seves qualitats tècniques. Completant la plantilla de Chicago en els anys daurats de Michael Jordan, Haley va arribar a guanyar amb els Bulls fins a tres títols, encara que sense jugar ni tan sols en els minuts de l'escombraria durant els "play-off". Això va fer que en alguna guia de l'NBA es llegís algun comentari malintencionat en què se'l considerava una mena de "chearleader", perquè animava els seus companys des de la banqueta.

Tot el contrari d'en Pau, que s'ha proclamat campió des de el protagonisme que li otorga ser al costat de Kobe Bryant, l'altra estrella dels Lakers, els genuïns representants del "show time" i la franquícia més glamurosa de la Lliga. De fet, quan ara fa poc més d'un any i mig Gasol arribava a Los Angeles, procedent d'un equip de ciutat de l'America profunda com Memphis, ho va fer amb l'estatus de jugador franquícia que havia de permetre a uns desorientats Lakers recuperar glòries passades, amb un títol de l'NBA que no assaborien des de l'any 2002.

Però per arribar a aquest moment de glòria Gasol ha hagut de récorrer un llarg camí. Format en una família en què es respira bàsquet per totes bandes, esport que va unir els seus pares, l'Agustí i la Marisa, des que va començar a anotar les seves primeres cistelles a l'escola Llor de Sant Boi, el Pau no ha parat de sorprendre'ns, perquè mai s'ha sabut on eren els seus límits.

Com a júnior d'or no era titular en aquella selecció espanyola que va guanyar el Campionat del Món i en què destacaven altres jugadors com Joan Carles Navarro, Raül López o Felipe Reyes. Posteriorment, al Barça, Aíto va confiar abans en una estrella en declive com Ronny Saykally que en el jove talent, que acabaria captivant tots els "scoutters" de l'NBA que el van veure proclamar-se l'MVP de la Copa del Rei i dels "play-off" finals de la Lliga ACB.

I quan alguns incrèduls dubtaven del seu èxit en el competitiu món de l'NBA, va ser distingit com el millor debutant del 2002, i poques temporades més tard el van seleccionar per a l'All Stars. Tot això demostra que al Pau res li ha estat regalat, tot s'ho ha hagut de suar, començant per aquest anell. El primer, però no l'últim.