El Sol és molt més actiu ara que en els últims mil anys

Les taques solars han estat estudiades des del 1610, poc després de la invenció del telescopi, i això ha permès mesurar la seva activitat i la seva evolució al llarg dels anys. La variació del nombre de taques solars ha revelat un cicle d'activitat d'onze anys així com un altre, amb canvis a llarg termini. En particular, s'ha vist que entre 1645 i 1715 es van detectar poques taques a la superfícies solar. Aquest període va ser anomenat Maunder Minimum, en record del astrònom anglès que el va estudiar, i va destacar perquè va ser una època freda. Aquests anys es van conèixer com la "petita edat del gel". Els científics han expressat fortes sospites sobre la relació entre la quantitat de taques solars i l'ascens de les temperatures. Per mirar de determinar què passa amb les taques solars durant aquests períodes freds, el científic Sami Solanki i el seu equip han observat les concentracions de forma, o isòtops, al gel de Groenlàndia. L'isòtop es crea per els rajos còsmics -partícules carregades d'energia- provinents de les profunditats de la nostra galàxia. El flux de rajos còsmics que arriben a la superfície solar està modulada per la força del vent solar, produïda per les partícules carregades que salten de la superfície solar. Així mentre la força del vent solar canvia en relació amb el cicle de taques solars, la quantitat de beril·li al gel de períodes del passat pot ser usat per inferir l'estat del sol i, conseqüentment, del nombre de taques solars. La teoria del Dr. Solanki, que presentarà a Alemanya en una conferència titulada "Estrelles fredes, sistemes estel·lars i el Sol", sosté que l'escalfament global del planeta podria ser degut a aquest fenomen més que no pas a l'activitat humana. El Dr. Solanki afirma que l'estudi demostra que el sol ha tingut en el passat una influència considerable en el clima global de la terra, i que l'efecte de l'emissió de gasos provinents de combustibles fóssils només hauria amplificat el fenomen natural.