El sistema de finançament autonòmic relega Catalunya a la cua en despesa social

És la conclusió d'un estudi de la Fundació BBVA que adverteix que el finançament desigual fa que les diferències en despesa social entre les comunitats autònomes arribin al 60%
El sistema de finançament autonòmic relega Catalunya a la cua en despesa social
Madrid

El sistema de finançament autonòmic relega Catalunya a la cua en despesa social

És la conclusió d'un estudi de la Fundació BBVA que adverteix que el finançament desigual fa que les diferències en despesa social entre les comunitats autònomes arribin al 60%
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Un estudi de la Fundació BBVA ha analitzat la despesa social de les diferents comunitats autònomes. L'informe assegura que Catalunya està a la cua pel que fa a la despesa en protecció social, sanitat i educació. Entre els diferents territoris analitzats el 2013, hi havia fins a un 60% de diferència entre els que més invertien i els que menys.

La distància entre autonomies en despesa per habitant arriba a 55 punts percentuals en educació i 37 en sanitat. En protecció social, que inclou pensions, atur, dependència i serveis socials i que està gestionat majoritàriament per l'administració central i la Seguretat Social, la diferència és de 87 punts percentuals.

Segons l'estudi encarregat a experts universitaris, les diferències de despesa entre comunitats qüestionen el compliment del principi d'igualtat d'oportunitats entre els ciutadans a Espanya.

Francisco Pérez, catedràtic de la Universitat de València, afirma que, durant la crisi, les imatges de despesa en serveis públics reflecteixen "llums i obres". D'una banda, el sector públic ha fet un esforç per mantenir la despesa social. De l'altra, la despesa real per habitant s'ha reduït un 21% en sanitat i un 22% en educació des del 2009, els dos serveis gestionats per les comunitats autònomes.

Entre les que més diners hi dediquen hi ha el País Basc, Astúries i Navarra, i entre les que menys, les Canàries i les Balears. També a la banda baixa hi ha València, Madrid i Catalunya.

Els autors consideren que bona part d'aquest incompliment es deu al finançament desigual que hi ha entre els governs autonòmics, un fet demostrat, però no corregit. Per pal·liar aquestes diferències en un futur, proposen que en els períodes de bonança es creï un fons de provisió per a aquests serveis públics fonamentals, similar a la reserva que ja existeix per a les pensions. També recomanen dissenyar les polítiques amb horitzons financers a mitjà i llarg termini, promoure acords entre les administracions públiques sobre els recursos compromesos en els serveis públics.

VÍDEOS RELACIONATS