El sincrotró de Bellaterra dona llum sobre la malaltia de la son
Investigadors catalans descobreixen el mecanisme d'acció de dos nous fàrmacs
Confusió, alteració dels sentits, problemes de coordinació... Són els primers símptomes de la tripanosomiasi africana, que en una segona fase provoca alteracions de la son i un endormiscament que li dona el seu nom popular: malaltia de la son.
La malaltia amenaça uns 55 milions de persones que viuen a l'Àfrica subsahariana, sovint en llocs remots on no hi ha atenció sanitària adequada. Es produeix per una picada de la mosca tsé-tsé, que introdueix a l'organisme el paràsit Trypanosoma brucei. I també es pot produir si una mare embarassada té el paràsit i aquest travessa la placenta i infecta el fetus. Sense tractament adequat i urgent, és mortal.
Ara, un equip liderat per investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha desvelat el mecanisme d'acció de dos nous fàrmacs, anomenats FR60 i JNI18, que curen el 100% de ratolins amb malaltia de la son. Per tant, en un futur més o menys proper podria ser utilitzat en humans.
La recerca ha estat un exemple de treball en equip de diferents centres d'investigació internacionals. L'Institut de Química Mèdica del CSIC, a Madrid, va dissenyar i sintetitzar nous fàrmacs que fossin possibles candidats. A la Universitat de Glasgow es van dur a terme les primeres proves in vitro. Finalment es van seleccionar els dos fàrmacs més letals per al paràsit i el grup MACROM de la UPC va fer cristalls perfectes de la unió de cadascun amb l'ADN. Aquests cristalls són els que es van analitzar en el sincrotró ALBA.
El sincrotró és un accelerador de partícules on es produeix una radiació que permet estudiar l'estructura de cossos molt diversos, des de nous materials fins a proteïnes. Les anàlisis van permetre observar que els fàrmacs actuaven bloquejant el cinetoplast, un fragment circular d'ADN que tenen molts pocs organismes microscòpics, entre ells els tripanosomes.
S'ha vist que els fàrmacs s'adhereixen a la doble cadena del DNA i n'impedeixen la interacció amb proteïnes que són essencials per a la seva supervivència. Passades 24 hores de la unió del fàrmac amb l'ADN, el cinetoplast queda destruït i això impedeix al paràsit reproduir-se. Al cap de 4 o 5 dies, mor.
Segons els investigadors, tots dos fàrmacs poden curar en ratolins la tripanosomiasi al 100%. La recerca s'ha publicat a la revista "Nucleic Acid Research". Els resultats també s'han publicat a la base de dades d'accés públic PDB (Protein Data Bank).
A part d'afectar moltes persones, la malaltia també perjudica l'economia africana i la subsistència de moltes famílies perquè una de les seves varietats ataca el bestiar. Tot i així, la indústria farmacèutica no hi presta gaire atenció, com passa amb moltes malalties que afecten poblacions pobres. Per això, aquests dos fàrmacs no s'han volgut patentar per tal que puguin ser estudiats per tots els laboratoris interessats i, després de la seva aprovació per l'Agència Europea del Medicament, puguin ser distribuïts a molt baix cost entre la població necessitada.
Tal com explica Lourdes Campos, responsable del grup de recerca en Cristal·lografia, Estructura i Funció de Macromolècules Biològiques (MACROM) de la UPC,
"Estudiem les malalties desateses justament per això, perquè hi ha molt poca feina feta. Les farmacèutiques no hi treballen perquè a l'anar dirigit a poblacions desfavorides possiblement no és rendible, pensant com a empresa. Per això els laboratoris acadèmics busquem nous medicaments. És un camp on hi ha molt per fer."
L'equip de la UPC, de l'IQM-CSIC i la Universitat de Glasgow ja van demostrar, fa tres anys, l'eficàcia d'un medicament, el CD27, contra la malària. En aquella ocasió va utilitzar la mateixa tècnica en el Sincrotró ALBA. I els dos fàrmacs presentats ara s'han pogut sintetitzar gràcies a conèixer l'estructura CD27, del qual deriven.
