El silenci dels caps de colla

El silenci dels caps de colla

El silenci dels caps de colla

Raquel Sans Guerra
La roda de premsa posterior al sorteig del Concurs de Castells havia de servir per conèixer quines són les intencions dels quatre caps de sèrie de cara al certamen del proper 7 d'octubre. La pregunta de: "Quins castells treballeu?" Era més que previsible. Però només el cap de colla dels Castellers de Vilafranca Pere Almirall va respondre amb certa claredat. El dirigent vilafranquí va explicar quines són les proves dels verds a assaig i va revelar que entre aquestes s'hi troba el tres de nou net. En canvi, la resposta dels responsables de les colles vallenques –el cap de colla de la Jove de Tarragona no va assistir a la roda de premsa perquè la seva colla actuava a Guissona a la mateixa hora- va ser molt més ambigua.

Manel Urbano i Pere Rico no van anomenar castells i es van limitar a dir que en un mes poden canviar molt les coses. Cert. Els castells no són una ciència exacta i hi intervenen centenars de factors humans que fan que el que un dia sigui blanc, l'endemà pugui ser negre. Però més enllà d'això, les proves que fan les colles i en conseqüència les seves intencions són vox populi. Les xarxes socials fan que abans d'acabar els assajos tothom sàpiga si la Colla Vella ha posat dosos al quatre de vuit net o si la Joves ha fet exactament el mateix. Resulta estrany, doncs, que els seus responsables es mostrin tan hermètics. I més quan, al meu entendre, l'anunci "oficial" d'un determinat castell pot ser un element motivador de cara als castellers, tant a l'hora d'anar a assaig com a plaça.

És evident que cadascú té el dret i l'obligació de gestionar la política comunicativa de les colles de la manera que cregui més profitosa però a vegades pot ser sa plantejar-se si aquesta contribueix prou a la consecució dels objectius que un es planteja. Així, en el cas hipotètic que la Colla Vella volgués fer el tres de deu al Concurs de Castells, no seria més motivador –de cara al casteller indecís- que els seus responsables ho anunciessin públicament? Què és el que preocupa? Que després els mitjans critiquem que no s'han assolit els objectius? La resposta tampoc no té massa secret: "Els castells són imprevisibles". Però crec que l'anunci haurà servit per arrossegar més camises a plaça i sobretot a assaig. En aquest sentit crec que l'aparell de comunicació dels Castellers de Vilafranca té la lliçó ben apresa i sap com animar el personal de cara a seguir-se autosuperant. L'anunci de tres de nou net, al meu parer, no és gratuït. I segur que serveix perquè més d'un passi pel Figarot.